L’Espanyol arribava a Mendizorrotza amb la intenció de trencar la seva ratxa negativa a domicili. Fins ara, lluny de Cornellà els blanc-i-blaus havien acumulat tres empats –contra rivals europeus– i dues derrotes –al Bernabéu i el Camp Nou–. Ara visitava el camp del cuer i la dinàmica de l’equip convidava a fer el salt de qualitat a Mendizorrotza, però, de nou, es va trepitjar merda contra el cuer. El gol inicial, als 45 segons, va ser suficient per anestesiar un Espanyol que, de nou, es va endollar a la grisor de l’última dècada. Un equip que no sap fer el salt definitiu i que es queda a mitges en tot. Deixa els seus aficionats amb la mel a la boca. Calia guanyar i es va perdre. I tot fa més mal perquè era el cuer. Pas enrere d’un Espanyol que seguirà instal·lat en la mediocritat de la taula aquesta jornada. I això que el conjunt local, amb només un triomf en deu jornades i cap victòria al seu estadi, era la víctima propícia. Era el moment de calibrar l’ambició dels deixebles de Quique. El mateix tècnic posava benzina a la situació competitiva en la prèvia, en què constatava que un triomf suposaria un salt de qualitat i reblar les aspiracions futures. Però res de res. Les il·lusions es van fondre aviat. El guió del partit aviat es va convertir en un malson. El que era un partit clau, en què l’Espanyol havia de jugar amb l’angoixa classificatòria d’un rival amb només tres punts al seu compte, es va convertir en un efecte bumerang. El pla tàctic es va trencar sense que passés ni un minut. Pilota morta dins de l’àrea que rematava Santos per enviar-la a l’escaire. Només havien passat 45 segons de partit i l’Espanyol anava a remolc. Tocava remar a contracorrent. Els minuts següents, l’Espanyol va intentar superar el sotrac anímic. De mica en mica, va anar remuntant el partit com un salmó que puja el riu. Un domini estèril que no arribava a connectar amb la porteria de Pacheco. Al seu torn, l’Alavés evitava complicar-se la vida i treballava per conservar el seu avantatge. El mínim atac local era acabat amb una rematada esbojarrada i sense perill per evitar els contraatacs catalans. De Biasi volia esmorteir una de les facetes més decisives dels blanc-i-blaus, i així ho va aconseguir durant molts minuts. No va ser fins al final del primer acte que l’Espanyol va començar a carburar en atac. Gerard Moreno es va despenjar per la banda esquerra traçant una bona assistència per Baptistão, que va pentinar la pilota en boca de gol. Els guants de Pacheco van evitar mals majors. Era la millor ocasió dels blanc-i-blaus. Bagatge insuficient per capgirar el resultat. I el càstig encara hauria pogut ser pitjor. El final de la primera part va ser una tortura xinesa per als periquitos, que van veure com Hermoso era expulsat per una segona groga per un cop de braç en un salt amb Manu García. Expulsió rigorosa però que deixava en inferioritat numèrica els blanc-i-blaus. La cosa hauria pogut anar pitjor, però Pau López va evitar un golàs de Munir en un xut que buscava l’escaire. La mà prodigiosa del gironí mantenia el suspens d’un partit massa amarg per als interessos blanc-i-blaus.

L’expulsió va obligar Quique Sánchez Flores a refer l’esquema tàctic del seu equip. El tècnic va donar entrada a Naldo per Víctor Sánchez, amb problemes físics, i que li va servir per mutar el seu esquema a la recerca de més equilibri, però sense perdre presència ofensiva per remuntar el partit.

L’Espanyol estava en inferioritat numèrica, però tenia el control del partit. Jurado ho provava amb una rematada franca que aturava Pacheco i, minuts més tard, Gerard Moreno ho provava amb un xut creuat que no trobava porteria. Baptistão també posava la por al cos a les grades de Mendizorrotza amb un nou xut creuat que acaronava el pal.

El temps s’esgotava i l’Espanyol veia com el gol encaixat i la seva esterilitat ofensiva li anaven en contra. Un mal que l’està perseguint tota aquesta temporada com un problema endèmic. Ahir li va costar els tres punts i una gran decepció per a un equip que volia fer un salt de qualitat i només es va quedar en el gris permanent de l’última dècada. L’Espanyol, l’equip aspirina. L’ONG que ajuda els més dèbils va tornar aparèixer. Periquitos solidaris amb el cuer.