Sensacions versus resultats. Els dos fronts de l’Espanyol en els últims temps. Els jugadors i el cos tècnic insisteixen que l’equip està fent bon joc i que la línia és la correcta, però quan l’aficionat gira la mirada cap a la classificació, hi veu els seus en la setzena posició i es posa nerviós. No sense raó. I els protagonistes admeten que parlar del que s’intueix serveix de ben poc si no comencen a arribar els gols (dos en set partits) i si l’equip no escala posicions en la taula. El primer pas, avui contra el Getafe.

L’Espanyol surt a jugar amb la jornada disputada al 90%. La victòria de l’Eibar i l’empat de l’Athletic suposen retrocedir dues posicions més i sortir sabent que l’anhel europeu es manté a vuit punts amb la desfeta del Vila-real. Comptes i més comptes que no serveixen de res –per molt que el joc fos atractiu contra el València– si el còmput de punts en les dues últimes jornades és zero, una tendència que cal trencar. “Hem fet molts partits bons, i és tranquil·litzador, però som superconscients que cal començar a sumar victòries. La prioritat és guanyar. No hi ha obsessió per la falta de gol, però un mal resultat ens podria allunyar dels nostres objectius i és massa aviat perquè passi això.”

La temporada es pot fer molt llarga i la pressió de la decepció podria devorar-ho tot. Per això cal desfer-se avui d’un Getafe que està rendint més que bé en el retorn a primera divisió. Un equip sòlid, construït des del darrere i que ha complicat la vida a tothom, fins i tot als gegants. Tot el que no siguin els tres punts, però, serà un mal resultat. Quique Sánchez Flores tornarà a recórrer a Sergio García a la recerca de més gols, missió que dificulta la lesió de Baptistão, autor de tres de les nou dianes de l’equip i un dels tres únics jugadors que han vist porteria. Per sort, Gerard Moreno ha pogut deixar enrere la sobrecàrrega que li va fer la guitza a l’inici de setmana i formarà part de l’onze titular. Serà clau per començar a escalar posicions. “L’any passat vam trigar dinou jornades a instal·lar-nos en la novena posició i no la vam deixar anar. Com ja vaig dir, el que importa no és arribar-hi aviat, sinó arribar per quedar-s’hi. No sé quan ho farem, però quan hi arribem serà per mantenir-nos-hi.”