La vara de mesurar de Lardín, en el seu primer any, estava abocada al mercat d’estiu. Allà hauria d’estar a l’altura a l’hora de planificar un equip capacitat per fer el salt a les posicions europees. El full de ruta imposat per Chen Yansheng, en el seu segon any al capdavant del club, així ho reclamava. L’ambició el mes de maig era total dins de les oficines del club i el somriure còmplice de Quique Sánchez Flores feia engrescar l’afició. “Estem cuinant un bon plat per a la temporada que ve”, va dir llavors el tècnic. Eren moments intensos en què el director esportiu estava venent el projecte de futur de l’Espanyol i es va reunir amb Raúl Albiol (Nàpols), Ever Banega (Milan), Mariano Díaz (Real Madrid) i Borja Valero (Fiorentina) i amarrar la continuïtat de Diego Reyes del Porto. Aquests cinc homes era els fitxatges essencials per reforçar l’equip. Les primeres opcions amb les quals pensava Quique Sánchez Flores, i per extensió, el director esportiu. Les il·lusions primaverals es van fondre amb la calor de l’estiu. El famós límit salarial va encotillar l’Espanyol de mala manera i el tècnic, veient la realitat, es va empipar de valent després de l’amistós contra el Nàpols de pretemporada. “No soc feliç.” L’Espanyol es va veure obligat a plantejar-se un projecte low cost i les aspiracions europees es van reconvertir en una nova indefinició en els objectius sota la promesa d’intentar millorar el vuitè lloc del curs anterior. Lardín va remenar el mercat fent un total de set fitxatges: Naldo, Mario Hermoso, Sergi Darder, Dídac Vilà, Sergio García, Esteban Granero i Sergio Sánchez. I cal afegir les operacions de continuïtat de Pablo Piatti, Diego López, la compra de la totalitat dels drets de Leo Baptistão i la tornada de Pau López després de la seva cessió al Tottenham. En total, una inversió de 8,25 milions d’euros.

Lardín ha viscut un any complicat. La bonança econòmica sota el paraigües de Chen és relativa. No es viuen les estretors del passat, però l’Espanyol actual està incapacitat per anar al mercat a buscar un futbolista de renom per desembutxacar, d’una tacada, 10 milions per un objectiu que tingui a l’agenda. El club s’ha d’autofinançar sense dependre del múscul financer del Grup Rastar. Ara els reptes de futur de Lardín són majúsculs. Haurà de redoblar esforços per millorar la plantilla. El mercat d’hivern sembla ara una utopia i, abans de fitxar, haurà de donar sortida a alguns dels futbolistes que té en nòmina el club per alliberar massa salarial. Però la cosa no queda aquí. Per obtenir el salt de qualitat necessari per aspirar amb garanties als llocs de privilegi tot depèn d’una venda d’alta volada. Un nom està al cap de tots: Aarón Martín. I és que, si no es fa una venda, l’Espanyol mantindrà l’statu quo actual de poc, o més ben dit, nul marge de maniobra.

No obstant això, el camí més immediat, i la patata calenta que té sobre la taula, és la renovació de Pau López. Un futbolista de present, i d’enorme futur, que seria un actiu clau a retenir. Ja no només pel seu rendiment, sinó per la possibilitat de generar importants guanys en forma de traspàs en dues o tres temporades.