L’Espanyol no té marge per gaudir de la victòria contra el Getafe i agafar aire. Torna a tenir un partit que fa de llindar entre la il·lusió i la decepció. La teoria diu que s’ha d’eliminar un segona A, però la copa ofereix cada any moltes mostres que la distància entre els uns i els altres, i encara més amb suplents, és relativa. L’Alcorcón en l’edició anterior sense anar més lluny. No volen tornar a enganxar-se els dits, si bé hi ha força elements que alerten del perill real.

El primer avís són els precedents. L’Alcorcón lluitava per no caure en zona de descens fa un any i va eliminar l’Espanyol. El futbol es rebel·la contra l’obligació d’eliminar un rival que no és de primera i el 0-0 i la dinàmica de l’anada ja adverteixen que el Tenerife no ho posarà fàcil. “Caure en la copa és frustrant quan caus contra un que en principi és inferior. Cada any n’hi ha, no prou, perquè voldria que fos a un partit. Aquesta eliminatòria s’hauria d’haver resolt a Tenerife. La copa està pensada per als clubs grans, perquè arribin a la final. Si no passem serà un disgust, però no la fi del món. En la Premier em va encantar jugar la FA Cup, amb dificultats, arribant a semifinals en una final a quatre. Allò tenia un gran mèrit, però que li posin tan fàcil al Barça i al Madrid no ho veig, no m’agrada. El més difícil és motivar els jugadors ara, per això cauen els equips.”

És el torn dels suplents. A l’estiu es va fer una plantilla de 25 i l’objectiu era tenir fons d’armari. Avui és el dia. Però el 0-0 és molt perillós i l’ambient no hi ajudarà. L’Espanyol ve de la pitjor entrada en la lliga de la història del RCDE Stadium (11.756). Copa, entre setmana, rival de segona i a dos quarts de vuit. Ideat per un enemic de les graderies plenes. I Quique va alçar la veu. “Em sembla increïble que facin de l’afició de l’Espanyol una afició invisible. És el que estan aconseguint, que siguem invisibles i insensibles. No té cap sentit i em rebenta, sembla que ens estiguem disputant una lliga interprofessional. No podem culpar l’afició. Dilluns, divendres, dilluns i divendres. No té sentit que els portin a fer un esforç sempre. L’Espanyol no juga dissabte i diumenge i és tristíssim.” Il·lusió o frustració, cal triar.