Ningú donava un pèsol per l’Espanyol contra l’Atlético. Els blanc-i-blaus arribaven amb la motxilla carregada de dubtes i encara més després del guió viscut davant Las Palmas. Era un partit per no prendre mal i tenir un posat digne. No fer més gran una ferida en un projecte que trontollava per tots els cantons. Però el futbol, i Cornellà, va viure ahir un partit màgic. Un punt d’inflexió en tota regla contra un adversari gegantí. La targeta de presentació de l’Espanyol era paupèrrima però la de l’Atlético era d’aquelles estel·lars per lluitar amb el Barça pel lideratge de la lliga. Els colchoneros feia un any que no perdien a camp contrari i no havien perdut cap partit en lliga. Però l’Espanyol es va convertir en el parany dels madrilenys. No va ser un partit bonic de veure. Tot al contrari, aspre als ulls de la gran part dels aficionats. Va ser una lluita de guerrilles en totes les zones del camp. L’Espanyol va curtcircuitar els de Simeone amb les seves pròpies armes fins a l’exasperació. I el va acabar matant amb un gol en els últims dos minuts gràcies a una excel·lent rematada de Sergio García que va fer embogir tot Cornellà. Feia temps que l’Espanyol no guanyava un dels grans de la lliga i el triomf va arribar en el millor moment. Un equip desballestat anímicament va agafar vitamines per creure en si mateix. Un triomf vitamínic que pot canviar el signe d’una temporada que anava cap a la grisor més absoluta.

Sergio García es va convertir en l’ànima de l’equip, que va recordar el de fa dues temporades. Incisiu, vigilant i elegant. Va contagiar la resta dels seus companys, que van fer un treball defensiu de nivell. Era un partit per vorejar l’excel·lència i l’Espanyol ho va fer, començant per un plantejament tàctic de Quique Sánchez Flores amb tres mig centres. Aquí és on es va començar a ennuegar l’Atlético i va créixer l’Espanyol.

Els madrilenys no van inquietar la porteria de Pau tret d’un xut de Gameiro en la segona part. Més repertori va mostrar l’Espanyol. Una de les millors ocasions va ser de Baptistão. El brasiler va rebre una pilota de Sergio però, sol davant d’Oblak, va enviar la pilota per sobre del travesser fins a arribar a la segona part, quan el partit es va tornar més elèctric. El matx podia caure cap a qualsevol cantó i el més llest de la classe va ser Sergio García. El davanter del Bon Pastor feia temps que rondinava a l’àrea d’Oblak. Falete va rebre una assistència de Granero al cor de l’àrea i va executar de manera magistral un xut amb precisió de cirurgià a dos minuts del final. L’Espanyol posava fi a la seva agonia dels últims partits amb una victòria màgica que insufla moral amb vista al 2018 i el fa creure en les seves possibilitats. L’Espanyol arriba al Nadal amb la consciència tranquil·la i amb un triomf d’aquells gegants. Allunya els seus fantasmes competitius i posa el descens a cinc punts. Aquesta victòria pot ser un nou començament per als de Quique i per al mateix entrenador que ara tindrà prou calma i marge de maniobra per tirar amunt. Una nit màgica a Cornellà. Ja tocava.