Espanyol

Matar el rival en l’últim instant

La tendència. El conjunt blanc-i-blau fa bona la teoria de Quique i ha marcat sis gols a tocar del xiulet final en els últims dos mesos després de no haver-ho fet en la resta del campionat

La mala dinàmica de l’Espanyol en la lliga el fa aparèixer en diverses estadístiques negatives. Però en les darreres jornades, i ja en són cinc sense perdre, el conjunt de Quique Sánchez Flores va recuperant aspectes que la temporada passada li van anar millor i que enguany havien desaparegut. Com els gols en el tram final, factor clau que ha reaparegut des del darrer partit del 2017.

Quique Sánchez Flores té una sèrie de teories futbolístiques que de manera intermitent van apareixent a la sala de premsa. L’entrenador de l’Espanyol ha explicat diversos cops des que va aterrar a la banqueta blanc-i-blava que la lliga és tan igualada i el nivell de les plantilles és tan similar en general que el seu equip difícilment en un partit agafarà un avantatge en el resultat tan gran per deixar el matx sentenciat aviat. El més habitual, i així acostuma a ser, és que el resultat sigui incert durant gairebé tot l’enfrontament, així que l’equip blanc-i-blau ha de mirar d’estar en un alt nivell físic per marcar les diferències en els últims minuts, quan les cames ja no estan fresques i el marge de les errades i les fissures en un bloc augmenta.

Barça, Madrid i Atlético

Quique Sánchez Flores intenta dur aquesta teoria a la pràctica, però el problema és que en la segona temporada no se n’estava sortint. Sigui per dinàmica o perquè les lesions impedien que tot el bloc tingués el to físic necessari, però l’Espanyol s’ha passat gairebé tota la primera volta sense saber què era fer un gol en el quart d’hora final. Era una de les excepcions en el campionat i, com és lògic, els resultats se’n ressentien. Però la dinàmica ha canviat. L’últim exemple va ser la victòria contra el Real Madrid de dimarts amb el gol de Gerard Moreno en l’afegit.

La diana del pitxitxi blanc-i-blau consolida una tendència a l’Espanyol en els dos darrers mesos. El primer a trencar la mala ratxa en el tram final va ser Sergio García en l’últim duel del 2017. El punta del Bon Pastor va ser el botxí de l’Atlético en el minut 88. La gesta no es va repetir en els quatre partits següents, però en la copa del Rei Melendo va exercir d’inoblidable heroi per derrotar el Barça també en el 88 en l’anada dels quarts de final, el primer cop que els blaugrana queien a Cornellà-el Prat. Onze dies més tard, Mario Hermoso era el protagonista a Leganés –no ha tornat a jugar– amb dos gols en pròpia porta i, de nou, dos minuts abans de la conclusió veia porteria, aquest cop a la correcta. Encara trobem més dianes darrerament a tocar del xiulet final. La visita a Balaídos va ser un desastre pel que fa a joc, i la derrota semblava el desenllaç lògic i just, però en el minut 87 Gerard Moreno va rebre una pilota fora de l’àrea, la va controlar i es va treure del barret una canonada ajustada al pal: 2-2. Una setmana més tard, de nou l’amenaça de la desfeta planava sobre l’ambient quan Granero va clavar a l’escaire una falta a la frontal en el 85 i la remuntada no es va arrodonir perquè entre el travesser i Asenjo ho van impedir en el 93.

La remuntada al Betis

Gerard Moreno va repetir, doncs, contra el Madrid com a heroi en el tram final. I l’Espanyol recupera un recurs que va saber aprofitar la temporada passada. Eibar (3-3, Baptistão, minut 91), Alavés (0-1, Gerard Moreno, 87’), Alcorcón (1-1, Reyes, 84’), Sporting (2-0, Baptistão, 90’), Alcorcón en la tornada de la copa (1-1, Hernán Pérez, 84’), València (2-1, David López, 85’), Osasuna (3-0, Gerard Moreno, 90’), Betis (2-1, Javi Fuego, 87’, i Reyes, 90’) i Leganés (0-1 Bapstistão, 91’) van tastar la teoria de Quique Sánchez Flores en la lliga anterior, en què destaca, sobretot, la remuntada contra el Betis. Ha tornat el plaer de matar el rival a l’últim instant. Que duri.

RAONAMENT

Quique creu que hi ha tanta igualtat que la majoria dels partits es decideixen al final

RECURS CLAU

La temporada anterior es van fer onze gols en els cinc últims minuts de partit

Pocs gols encaixats en el tram final

La teoria de Quique Sánchez Flores s’ha d’aplicar a les dues àrees. I cal dir que ni la mala dinàmica d’aquesta temporada ha impedit mantenir la virtut de no encaixar gols en els últims minuts. Hi ha poques excepcions. L’Espanyol no va saber sentenciar al camp del cuer, Las Palmas, i va encaixar dos gols en el 80 i el 89, i sort que Pau va aturar un penal en el temps afegit. Després Piqué va empatar el derbi en el 82 i Maxi Gómez va fer el 2-1 del Celta en el 80.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)