Espanyol

Fe contra l’adversitat

La segona remuntada de l’era Quique Sánchez Flores pren forma en la segona part amb gols de Baptistão i Gerard Moreno

L’equip reacciona després d’una greu errada d’Óscar Duarte contra una Real Sociedad mediocre

espanyol 2 real sociedad 1

REAL SOCIEDAD:Moyà, Odriozola, Llorente, Moreno, De la Bella. Canales (Bautista, 79’), Zubeldia, Illarramendi, Juami (Zurutuza, 56’), Wilian José (Januzaj, 67’) i Oyarzabal. ESPANYOL:Pau, Marc Navarro, David López, Duarte, Aarón, Granero, Carlos Sánchez, Víctor Sánchez, Piatti (Melendo, 73’), Baptistão (Jurado, 80’) i Gerard Moreno. GOLS:0-1 (40’) Wilian José. 1-1 (50’) Baptistão. 2-1 (71’) Gerard Moreno.ÀRBITRE:Mateu Lahoz (valencià). Va amonestar amb targeta groga els visitants Llorente i De la Bella.PÚBLIC:RCDE Stadium. 20.314 espectadors.

Qui està de pega, amb els cordons ensopega. La temporada de l’Espanyol no para de viure cops en contra i si fa una setmana assistia al xoc amb el cap de Diego López, ahir va ser Óscar Duarte el trist protagonista. El central es va entrebancar amb la pilota i va atorgar un càstig injust al conjunt blanc-i-blau, que estava oferint una bona imatge contra la Real Sociedad. Però no és casualitat que l’onze periquito faci set partits que no perd; va saber reaccionar fins a protagonitzar la segona remuntada de l’era Quique Sánchez Flores en la lliga, i evita quedar-se en terra de ningú, calvari que van regalar al conjunt basc.

Quique Sánchez Flores va afirmar que veia els seus homes capaços de robar la possessió a la Real Sociedad, que ha fet amistat amb la pilota i a partir d’aquí planteja el joc. Els visitants van disposar de dues arribades només d’arrencar, però ben aviat l’enfrontament va anar donant la raó a l’entrenador de l’Espanyol. Una pressió avançada, que deixava en evidència els problemes amb la pilota del porter Moyà, va ser la via per guanyar confiança, avançar línies i crear dubtes en els bascos. D’arribades clares, però, poques. Piatti va oferir la millor versió, insistint per l’esquerra amb l’ajuda d’Aarón, si bé sense precisió en la decisió final.

L’Espanyol va ser capaç d’apoderar-se de la pilota i fer que fos la Real qui busqués la contra. S’havia girat la truita. L’onze blanc-i-blau se sentia còmode i anava acumulant centrades sense trobar rematador o precisió en el toc final. Una dinàmica positiva en espera de tenir un xic més d’encert que es va estroncar en el minut 40. Un punt còmic i alhora força dramàtic. Duarte es va fer un embolic ell sol, va caure intentant controlar la pilota i Wilian José es va escapar sol per fer el 0-1. Quique, mans a la butxaca, se’n va anar cap a la banqueta sense entendre res.

Reacció ràpida

L’Espanyol no té bona relació amb les remuntades. Cada cop en contra esdevé letal, però ahir es va viure l’excepció. Tan injust seria no esmentar la pitjor versió de la Real els últims anys com atribuir-ho tot a les errades del rival. La veritat és que l’empat no es va fer esperar. Tot just cinc minutets. Mal càlcul de la defensa, Gerard Moreno sol dins l’àrea, Moyà desvia la porteria i Baptistão amb tota la porteria l’envia a l’únic lloc on hi havia el rival. L’afició estava dividida entre recordar-se de la mare o del pare del brasiler, així que els que es van girar amb les mans al cap no van veure com rematava al fons de la porteria la centrada posterior.

Gerard Moreno va estar a punt de fer el segon poc després, però no va fer falta esperar gaire per veure un altre capítol de l’idil·li del davanter català amb el gol. Baptistão va robar la cartera a la banda a De la Bella en el 71’ i va saber veure el desmarcatge del pitxitxi periquito, que va intentar driblar Moyà i en el xoc va anar a terra. Penal. El xut des dels onze metres va trobar una bona resposta del veterà porter, que no va poder fer res per aturar la segona rematada a boca de canó.

La segona remuntada de l’era Quique Sánchez Flores des que fa un any dos gols en l’últim instant amb Reyes de protagonista van capgirar el partit contra el Betis, el pròxim rival, precisament. La Real va mirar d’abandonar uns instants la condició d’equip planer, de grisor esfereïdora, que fa comprensible el desencís que es viu a terres basques. Un córner rematat per Héctor Moreno i una excursió d’Odriozola van ser els arguments dels txuri urdin, que van acabar tancant l’Espanyol a l’àrea, sense que els canvis de Quique ho evitessin i més pels nervis i dubtes dels locals que no pas per arguments futbolístics. Qui perdia s’enfonsava més en terra de ningú. Viacrucis basc i no periquito. Com a mínim una setmana.

Cada cop que parlem de la setena plaça passa alguna cosa i no sumem. És millor anar pas a pas, partit a partit
Gerard Moreno
Ens ha faltat més control del joc i quan encara no ens havíem refet del primer gol, ja ha arribat el segon
Eusebio Sacristán
És l’Espanyol que ens hauria agradat veure des del principi de temporada, però per circumstàncies no ha estat possible
Quique Sánchez Flores
Som autocrítics, però aquests resultats validen aquells partits en què puntuàvem però no acabàvem de jugar com volíem


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.