Chen Yansheng somiava veure un futbolista del seu país vestint la samarreta de l’Espanyol a primera divisió. El mateix jerarca ho va fer explícit en una compareixença recent. “Seria important per a nosaltres perquè tindríem més projecció a la Xina, on tenim molts interessos, però sé que és difícil”, reflexionava l’empresari. El president havia pressionat de valent, el seu primer any de mandat, els tècnics de la casa per explorar les possibilitats d’incorporar algun futbolista del país asiàtic, però dos inconvenients el van fer desistir del seu intent: el factor preu i el baix nivell dels futbolistes asiàtics. El jugador d’una certa qualitat i amb capacitat per jugar en la lliga, tot i que no seria titular, costaria molts diners, una despesa innecessària, ja que no es podria justificar una inversió de tal magnitud en relació amb l’aspecte futbolístic. L’altre condicionant és la qualitat del futbol xinès. El país asiàtic està en plena expansió i aprenentatge del futbol a les escoles però el nivell dels seus futbolistes encara és molt baix. I així van fer entendre al president que seria contraproduent incorporar jugadors d’aquelles latituds. Seria més una rèmora que no una aposta decidida per reforçar l’equip.

Així, doncs, Chen Yansheng ja s’ha fet la idea que no podrà veure de manera immediata un futbolista del seu país d’origen vestint la samarreta blanc-i-blava, un impacte molt poderós a ulls de tots els aficionats xinesos i que repercutiria directament en el ressò mediàtic de l’Espanyol com a marca. Ara el club explora altres camins per intentar donar forma al desig del president i trobar una fórmula que permeti obrir-se forat al continent asiàtic. La via triada és apostar per talents joves de catorze o quinze anys que destaquin en les categories inferiors del futbol xinès i portar-los a la ciutat esportiva Dani Jarque, on seguirien treballant amb ells per potenciar tot el talent que tenen a dins. El gran problema del futbolista xinès és el seu curt bagatge tàctic. Són jugadors massa rudimentaris que necessiten millorar en totes les facetes del joc per ser realment competitius. L’única manera de salvar aquest salt entre el futbol europeu i l’asiàtic és portar els joves futbolistes a Europa i entrenar-los perquè adquireixin aquestes capacitats. Potser així, creuen en el club blanc-i-blau, es pot accelerar en quatre o cinc anys l’aparició d’un futbolista xinès amb projecció per al primer equip. Un treball meticulós i de formiga que podria començar a gestar-se en els propers mesos amb l’aterratge d’algun futbolista a les categories de formació del futbol base. De retruc, el jove xinès que arribi podria anar aprenent la cultura del país i l’idioma, però l’únic hàndicap és que per normativa de la UEFA tindria complicat jugar abans que complís els divuit anys. Un altre contratemps per a l’arribada de futbolistes xinesos.

L’Espanyol té un responsable que es dedica a explorar el futbol xinès per captar el talent emergent del país i també hi ha una xarxa amb vuit informadors més amb qui es recull informació de primera mà per tenir una panoràmica exacta del mercat futbolístic del gegant asiàtic. “Un país que té un futbol encara poc madur i que va trenta anys per darrere de la lliga espanyola”, asseguren des de l’entitat blanc-i-blava. Chen, de moment, haurà d’esperar.