Sergi Darder ha analitzat la situació de l’Espanyol. El migcampista d’Artà ha parlat de les aspiracions europees, insistint que no era l’objectiu de la temporada. “Des de fora del vestidor es parlava d’objectiu prioritari anar a Europa, però a dins era un objectiu més il·lusionant que real. Sabíem que hi havia bona plantilla i si agafàvem una bona ratxa podíem lluitar. Que l’Espanyol no entri a Europa no és per parlar de fracàs o temporada nefasta. Si quedes a 15 punts d’Europa no és per estar satisfet, però quan vaig venir sabia que l’objectiu era anar a Europa a no llarg termini. Sempre hi ha uns equips que van a Europa i cinc o sis que lluitem per una o dues places, és complicat. Si convertim en obsessió anar a Europa serà pitjor per a tots. S’ha de buscar a no llarg termini.”

Darder entén el desencís general perquè no s’està en zona europea i celebra la paciència de l’afició. “Crec que la gent ha tingut massa paciència. Quan les coses no van bé tenim una paciència extra. L’objectiu no era estar el 14 o el 15 i aleshores hi ha més nervis i pressió. Amb més punts l’afició s’enganxa més i tot va bé. Quan no hi va és quan necessites més a tothom, que hi hagi unitat.” Però tot plegat no vol dir que el vestidor estigui satisfet amb el treball que s’ha fet. “Sempre esperes més. Si tinguéssim cinc o sis punts també voldríem més. Conformisme és el pitjor en el futbol i a la vida. Hem de marcar el nostre camí.”

Així, de cara al tram final no queda clar quines fites es marca el vestidor, més enllà d’acabar el millor possible. “Objectius n’hi ha, personals i col·lectius. Estem lluny d’on voldríem, però no vol dir que no hi hagi objectius. L’any passat estaven lluny d’Europa i van seguir lluitant. Els objectius des del primer dia no era anar a Europa, no se’n parlava al vestidor. Es volia estar igual o millor que la passada temporada i si els de dalt no estaven fins volia dir Europa. Volem estar més amunt i queden nou partits. Tot s’està fent bé, excepte nosaltres.” A nivell individual, la participació va a menys. “A Lió tothom pensa que teníem un 90% de possessió i no, vam tenir molts partits de patir. Sabia on venia, sabia que no hi hauria un percentatge de victòries del 90. Estic content d’haver vingut, tot i que objectius ambiciosos com Europa queden una mica lluny. L’objectiu ara és recuperar el lloc a l’onze. No m’obsessiono en jugar al doble pivot, sinó en millorar, tenir més responsabilitat. La part ofensiva és el que més ens està costant i quan les coses no van bé costa ser més valent. Quan penses que si perds la pilota potser et xiularan o coses així costa més.”