L’afició de l’Espanyol no ho té fàcil en el tram final de la temporada. L’engrescadora etapa de Quique Sánchez Flores es va acabar de manera abrupta per deixar pas temporalment a David Gallego i els resultats estan acompanyant, però el pòsit de desencís era tan elevat que esdevé inesborrable. La lliga per fi posa els partits en un horari atractiu, però hi ha més motius de decepció que no pas que animin a acostar-se a l’estadi de Cornellà-el Prat, si bé avui pot ser l’excepció ja que és la darrera oportunitat de l’actual exercici per dir adeu als que no continuaran, com és el cas de Gerard Moreno.

L’últim duel de la temporada sempre és sinònim de comiats. Sempre hi ha qui no continuarà, alguns d’esperats i d’altres de sobtats. Per això l’aficionat periquito comptava dir adeu avui a Pau, potser noranta minuts de treva per recordar com ha rendit en lloc de pensar que marxa sense deixar ni un euro a la caixa; o optar per mantenir els xiulets habituals. En tot cas, David Gallego tampoc va voler avançar si Diego López recuperaria el lloc entre els tres pals. El gironí era una baixa assumida des de feia mesos, però la de Gerard Moreno és més difícil de pair. El davanter de Santa Perpètua de Mogoda voldrà incrementar el rècord personal de gols (15) i caldrà veure com el rep la graderia. No és una operació tancada encara, però acomiadar-se del gran referent actual afegirà un toc dramàtic al duel contra el cuer.

L’enfrontament amb el Màlaga també suposa veure’s cara a cara amb el que un no vol ser. Fa quatre dies els andalusos eren envejats, amb un inversor estranger que va agafar un equip modest de la primera divisió i va dur-lo a la lliga de campions abans de centrar-se a recuperar els diners i fer projectes cada cop més modestos. Fins al capítol actual, en què els malaguenys han estat tota la temporada en zona de descens, sense que el canvi d’entrenador hagi servit de res. Un avís de cara al futur de la importància de no jugar amb foc.