L’Espanyol està fent passes decisives per millorar la seva ergonomia i capgirar la seva manera de treballar en tots els conceptes i àmbits del club. La tasca és important i clau. Es tracta d’un pla integral de xoc que es basa en tres eixos principals: esportiu, econòmic i social. Aquestes són les tres potes sobre les quals pivota el club. En l’últim any, totes, sense excepció, han quedat malmeses. La vessant esportiva ha estat abastament analitzada en els últims dies. No obstant això, és la que mostra amb més claredat els desajustos de l’entitat. Els resultats del primer equip i la seva forma de competir ha estat la mostra més fefaent de tot plegat. Una situació esportiva pírrica que es conjuga també amb l’aspecte econòmic. Massa salarial disparada, futbolistes, en la seva gran majoria, que han perdut caixet en el mercat, i una llosa monetària que caldrà corregir de manera immediata amb traspassos a contracor.

Rendiment esportiu, inflació salarial i poc retorn econòmic estan relacionats íntimament amb l’aspecte social del club. Tot conforma un cercle inseparable i en el cor dels aficionats el club també ha sortit perdent al llarg de la darrera temporada. El perill de desafecció d’una part dels seguidors és evident. Fa dues setmanes un grup d’il·lustres periquitos ja va enviar una carta al president, Chen Yansheng, mostrant-li la seva preocupació per la falta de signes identitaris i de referència per fer visible la tradició d’un club centenari.

Aquest assumpte ens porta a una altra part d’aquest cub de Rubik gairebé indesxifrable en què s’ha convertit l’Espanyol en els últims temps: els seus problemes de comunicació. En ple segle XXI l’art de comunicar és essencial per a qualsevol entitat o empresa de rellevància pública, i l’Espanyol ho és. Aquesta sensació de buidor encara es fa més gran quan la referència del club és Chen Yansheng. Un empresari xinès que controla el club a 12.000 quilòmetres de distància. El directiu ha salvat l’Espanyol del coma econòmic, però en els últims temps el silenci és la consigna. Hi ha molts dubtes de cap a on camina el club, de quins són els plans del president i de Rastar Group i el full de ruta a seguir en els pròxims anys. En la seva recent visita a Barcelona, el president no va atendre la premsa tot i mantenir diverses trobades amb la societat civil catalana. El silenci crea incertesa i es transforma en neguit a ulls dels aficionats. “Tenim un problema comunicatiu”, adverteixen des de fa temps dins del club.

L’Espanyol està posant fil a l’agulla per solucionar aquest assumpte amb el director general corporatiu, Roger Guasch, que ja ha engegat el nou full de ruta a seguir en els pròxims anys. Una remodelació de projecte 2020 que es va presentar fa dos anys amb el llavors conseller delegat, Ramon Robert. Serà un pla de xoc, i el primer moviment visible serà la presentació d’un portaveu oficial del club i que també farà tasques de representació. L’entitat està utilitzant una cercatalents per trobar la persona ideal que hagi de traslladar els missatges del club. El nou portaveu serà només la punta de l’iceberg d’un ambiciós projecte de comunicació i transformació de l’entitat. L’objectiu és fer més dinàmic el club tant en les seves estructures internes com externes, a la recerca d’una major eficiència. El club busca una nova imatge pel segle XXI, i el repte és millorar la projecció com a marca. Un aspecte decisiu i clau per arribar, en un futur pròxim, a trobar un Naming Right per a l’estadi. Uns moviments que hauran d’anar conjugats amb els altres que vol fer el club per millorar la eficiència a tots els nivells. Petits moviments estratègics però que podran brillar amb més intensitat o passar més inadvertits depenent de la dinàmica del primer equip. I és que l’Espanyol no deixa de ser un club de futbol.