David López (Sant Cugat, 1990) no es mou de Barcelona. Tot i les temptacions provinents de la Premier League, el polivalent futbolista es queda a l’Espanyol per convertir-se en bastió d’un projecte que vivia amenaçat de quedar desballestat de referents en un estiu en què ja s’havia viscut el comiat de Gerard Moreno.

Després d’haver desestimat la possibilitat d’aterrar al Fulham, que estava disposat a fer un esforç per incorporar-lo, López va signar ahir un nou contracte que el vincularà a l’Espanyol fins a l’estiu del 2023, tres anys més que el vincle que tenia actualment, i es quedarà al club que l’ha vist créixer per viure la seva maduresa futbolística.

L’Espanyol, que ha fet un esforç important per incrementar les retribucions d’un dels seus millors actius, ha aconseguit incrementar de 40 a 50 milions d’euros la clàusula de rescissió del de Sant Cugat, que dilluns vinent compareixerà a la sala de premsa del RCDE Stadium per explicar els perquès d’una renovació estratègica, vital per a la viabilitat futbolística de l’Espanyol i que tenyeix definitivament de blanc-i-blau la seva carrera.

“Té ganes de quedar-se, i soc moderadament optimista que així serà. És un dels pilars d’aquest equip”, va expressar fa uns dies Rubi, que veu com s’assegura la continuïtat d’un migcampista cuinat a foc lent, que va agafar experiència a Leganés i a Osca abans d’enlairar-se amb l’Espanyol i que, després d’un pas tebi pel Nàpols (57 presències en dues temporades a la Serie A), s’ha convertit en una de les peces fixes en el conjunt blanc-i-blau, amb qui ha disputat 121 partits, ha aconseguit set gols. “M’agradaria transmetre un missatge d’ambició i d’il·lusió. És cert que han marxat jugadors, però també n’han vingut d’altres, amb aire fresc i ganes. Serà un any bonic”, va manifestar el futbolista, que com a blanc-i-blau ha estat capaç d’aportar una quota de seguretat difícil de trobar en el mercat, aguerrit en fase defensiva, amb un joc aeri notable i bona sensibilitat per al joc, ja sigui en la seva demarcació natural com a migcampista o més endarrerit com a central, on, malgrat que no s’hi sentia còmode durant les seves primeres aparicions, va acabar convertint-se en una solució balsàmica d’un Espanyol que ja té per on començar a cimentar un futur que no podrà gaudir del sentiment de Gerard Moreno però sí del compromís d’un altre dels símbols de la tribuna i del vestidor.