Les xifres no menteixen. L’Espanyol és, amb dues contractacions, l’equip que menys moviments ha fet en aquest últim mercat d’estiu. Això s’explica pel rigor econòmic que està implementant la direcció del club. Rastar Group està en una delicada situació financera per la conjuntura econòmica xinesa. El govern, des de fa més d’un any, ha obligat els empresaris a desinvertir en actius com el futbol, els negocis immobiliaris o audiovisuals, que eren la delícia de molts magnats xinesos. Al president de l’Espanyol, Chen Yansheng, el va agafar a contrapeu aquest moviment, que, de retruc, també afecta la seva matriu. Els accionistes de Rastar volen recuperar la seva inversió i per això gran part de la venda de Gerard Moreno s’ha destinat a cosir el deute del club i recuperar una part dels diners invertits fa dos anys i mig pel conglomerat xinès.

El director general executiu de l’Espanyol, Roger Guasch, encara no ha fet públic el seu pla estratègic amb l’horitzó del 2025 però tots els esforços seran per reduir al màxim possible el deute del club blanc-i-blau per fer-lo més viable, i per què no dir-ho, més atractiu per si en un futur s’ha de fer un canvi de propietari. Un club sanejat sempre és més atractiu per als inversors. El futbol modern és pur negoci. Ara més que mai. El mateix Chen Yansheng va obrir la porta a “socis estratègics” en dues entrevistes el cap de setmana passat a La Vanguardia i el diari econòmic Expansión. Una exposició pública que tenia com a únic propòsit reforçar el missatge econòmic de l’entitat i en uns rotatius orientats a les elits financeres.

Enmig d’aquest context l’Espanyol ha afrontat un mercat en què el seu marge de moviment era curt, per no dir escàs. Per una banda, tenia les directrius de restricció pressupostàries marcades per Chen Yansheng i, per una altra banda, el límit salarial marcat per la Lliga. Així s’expliquen els dos moviments del club: la contractació de Borja Iglesias per deu milions d’euros (un primer pagament de 2,5 milions aquest estiu) i la cessió de Roberto Rosales del Màlaga, al marge de fer un primer pagament de la compra de Sergi Darder. L’alegria només ha donat per apujar el sou a David López, un dels referents de l’equip, per evitar la seva marxa i tenir-lo content. “Hem fet el millor equip possible”, afirmava dilluns el director de futbol professional, Francisco Pérez Rufete. No li falta raó. Arribats a aquest punt, els dirigents esportius de l’Espanyol només han de confiar en el gruix d’homes del curs anterior. Fer de la necessitat virtut. Per això, dilluns Rufete insistia que creia en la plantilla i apel·lava a la unió entre tots els estaments del club. Crear una onada de positivisme que impregni l’equip. Una missió complicada que si no va acompanyada de resultats s’esvairà com un castell de sorra. De moment, el primer tast de la lliga ha tingut un bon regust, especialment per la victòria contra el València, i calfreds constructius per la desatenció de dos errors letals a Mendizorrotza.

Ara mateix a l’Espanyol li queda un únic camí: creure en les seves possibilitats i veure com el talent emergent dels Melendo, Marc Roca, Hermoso o Sergi Darder o Borja Iglesias carbura a bon ritme i suposa un salt exponencial per a l’equip. Sembla un dogma de fe, i més vist el rendiment del curs anterior amb pràcticament els mateixos homes. Un equilibri complicat. Però és la situació actual d’un Espanyol que no s’ha mogut gaire en el mercat i que també està entre els equips que menys inversió han fet, només per sobre de l’Alavés, el Valladolid, l’Osca i l’Eibar. Toca, per dir-ho suaument, fer un miracle competitiu.