La paciència i el futbol d’elit són dos conceptes que no acostumen a anar junts i a Borja Iglesias ja el començava a preocupar el fet d’haver marcat només dos gols en les primeres vuit jornades de lliga. El davanter gallec no havia jugat mai a primera –tret d’una estoneta d’onze minuts fa quatre temporades amb el Celta–, però a l’Espanyol hi va arribar amb dues motxilles que l’obligaven pràcticament a tenir un rendiment immediat: el preu i l’etiqueta de substitut de Gerard Moreno.

El cert és que dins el vestidor blanc-i-blau mai hi ha hagut cap dubte i Borja Iglesias va convèncer des del principi. Menys contra l’Eibar, que va entrar en les rotacions i va sortir a la segona meitat, Rubi ha utilitzat en tots els partits de lliga el davanter com a màxima referència i el gallec ha respost amb bones actuacions. Però com que els davanters viuen del gol, el partit de Vila-real, el darrer a casa, va deixar una sensació agredolça a la parròquia blanc-i-blava: el Panda va ser un dels destacats en la millor actuació coral de l’Espanyol i va ser un autèntic corcó per a la defensa del submarí groc, però just el dia que Gerard tornava a l’RCDE Stadium va estar negat de cara a gol i va fallar fins a quatre oportunitats clares davant Asenjo. Mal negoci per a un jugador que viu, injustament, sota l’allargada ombra dels 16 gols de Gerard Moreno l’any passat.

Però si hi havia dubtes es van esvair d’una tacada. “El futbol té aquestes coses i he tingut dues ocasions i les he fet i l’altre dia contra el Vila-real no. La sort és tenir uns companys que fan que tingui ocasions de gol”, va dir Iglesias després de donar la victòria al seu equip amb un doblet esperançador. I és que amb aquests dos gols el gallec suma ja quatre dianes aquest curs, es destaca com a màxim realitzador de l’equip i supera les xifres que tenia Gerard Moreno en aquest mateix moment del curs passat. “Longo i Cucho Hernández han de fixar-se en el que està fent Borja Iglesias; també era l’any passat a segona i mireu quins números té”, va dir el tècnic de l’Osca, Francisco, al final del partit de diumenge.