No deixa de ser un derbi. Per a nosaltres és especial perquè és un equip català, s’ha creat una rivalitat i intentarem guanyar, i una mica també com a revenja de l’any passat. Ells, llavors, estaven en un bon moment i nosaltres no. Ho van aprofitar. Espero que aquest any sigui tot el contrari.

El recordo perfectament perquè em vaig trencar el nas. Va ser un partit de despropòsits. No vam fer un bon partit i el Girona va aprofitar l’oportunitat que va tenir i després es van replegar molt bé enrere. No vam ser capaços de crear joc ni trobar els espais per atacar.

Crec que quant a voluntat a aquest equip mai se li ha pogut retreure ni recriminar res ni a l’anterior temporada. Amb les dades a la mà, érem dels que més corríem. El problema és que quan les coses no surten bé passes moments difícils i individualment tampoc érem encertats. No trobes el teu joc i el Girona estava en una fase ascendent i lluitant per places europees. Nosaltres seguíem el camí invers. No només en la part esportiva sinó també institucional. Hi havia sensació d’inestabilitat, xiulets al tècnic. Era un partit complex en una situació complexa.

És així. Ja he compartit vestidor amb ell. És un gran company però dins del camp ja sabem com juga. És un davanter que utilitza molt les mans per defensar-se i quan salta. És la seva manera de jugar, però aquí tot depèn del que li permet l’àrbitre. Des d’un inici si el col·legiat ja l’avisa o li xiula falta és més fàcil per als que estem lluitant amb ell. Tot i això, ja estic mentalitzat i vaig preparat. Cap problema.

I tant que ajuda! Tant de bo hi hagués sigut l’any passat: quan saltes i ho fas de manera neta i un altre va amb els colzes et pot fer mal, i és una acció perillosa i ha d’actuar. A mi em va passar això del nas i és clar que ajuda.

No, no va rebre cap amonestació. Per això crec que és important el VAR.

Sí, també. Per això dic que depèn una mica de l’àrbitre. Si el col·legiat talla aquestes accions des de l’inici el davanter es frena. A més Stuani no és nou a la lliga. Els col·legiats ja l’han de conèixer. Jo a l’Stuani no li puc dir res. És la seva forma de competir. Però l’àrbitre sí, i més si està utilitzant un joc que és perillós i ho pot evitar des del principi; és molt millor tallar-ho.

Hi ha moltes estadístiques pel mig però no en fem gaire cas. Estem capficats a treballar bé el partit i pensar com li podem fer mal. Res més. Nosaltres ens fixem en la classificació. És un partit important per seguir a dalt i, en cas de guanyar, pujar algun lloc a la taula. Ara l’objectiu és acabar l’any amb un bon matalàs de punts.

És un nano que, des que va arribar, té unes condicions molt bones tant físiques com futbolístiques. Té una bona sortida de pilota i un gran desplaçament. Havia d’ordenar-se una mica tàcticament. Li faltaven quatre coses, però això ho agafes competint amb minuts i confiança. Jo simplement he mirat d’ajudar-lo donant-li aquests quatre consells que necessitava. A partir d’aquí ell ha fet un salt espectacular. Està fent un gran any i tant de bo segueixi així fins a final de temporada.

En la línia defensiva, i més entre centrals, és molt important la comunicació i la coordinació. Durant el partit passen moltes accions que com a espectador no veus però que per a nosaltres són vitals. Pràcticament sense parlar-nos ja hem de saber el que hem de fer. Ens comuniquem molt bé i també és una ajuda important per a l’equip.

No, en absolut. Ell té unes condicions físiques i tècniques importantíssimes i els minuts i la confiança han fet sorgir el seu talent natural. Necessitava sentir-se important. Té molta personalitat i caràcter. No s’enfonsa fàcilment però necessitava minuts per demostrar-se a si mateix el que portava a dins. El que ha aconseguit és cent per cent mèrit seu.

Per això estem treballant. L’any passat i l’anterior ja ho comentava que era més fàcil que hi anessin jugadors que estiguessin fent-ho bé individualment i que l’equip ocupés zones altes a la taula, més que lluitar pel descens. Ara el que hem de fer és donar-ho tot pel club i després això ja és criteri del seleccionador, i estar preparats per si arriba una convocatòria.

Sí, és un bon símptoma que estem fent bé les coses com a equip, però no val estar-hi a prop, sinó ser a la llista definitiva.

És important, però també el fet que hem rebut pocs gols de jugada. No és només un treball de la defensa sinó com a equip. Hi ha un compromís de tots els jugadors, començant pels davanters, i això no és fàcil. Hi ha equips a qui els agrada tenir la pilota, com a nosaltres aquest any, i després des del punt de vista defensiu el compromís és menor. Però a nosaltres això no ens passa i es veu en els resultats que tenim.

Ens van anar molt bé aquelles dues temporades en l’aspecte defensiu. Hi ha partits en què hem patit molts minuts sense pilota i l’equip ha aguantat sense rebre ocasions clares, com a Valladolid. Només ens vam marcar de falta a l’últim minut i la sensació era que podien estar centrant pilotes 60 minuts seguits que no ens farien gol.

De canvis de plantilla no n’hi ha hagut tants, però quant a plantilla m’atreveixo a dir que és pitjor que la de l’any passat. Se n’han anat Aarón, Jurado, Javi Fuego i La Roca Sánchez i no s’han aportat recanvis a les posicions. Però hem recuperat jugadors que no estaven en el seu millor moment de confiança i estan sent importantíssims per a nosaltres, com ara Marc Roca, Melendo o Hermoso, que va estar una part de la temporada anterior sense participar. Tota aquesta classe de jugadors estan oferint un nivell altíssim.

Sí, una de les seves virtuts segur. No és només important per a l’equip sinó també per al club des del punt de vista econòmic. Són jugadors que havien perdut valor i ara s’han revalorat per cent. És molt important per a un club tenir un entrenador que fa millors els jugadors que té i fa créixer els que pugen del planter.

Ho veia, però en un futur més llunyà. No m’esperava aquest canvi tan radical. L’equip ha fet un gir de 180 graus. Però amb les converses que vaig tenir amb Rufete, l’Òscar Perarnau o amb mister Chen l’aposta del club era aquesta: fer un canvi, anar endavant sempre, pas a pas, però no anar enrere. De millorar l’estructura, les instal·lacions, ja ho estava fent, però faltava el vessant esportiu. Semblava que no seria aquest any pels pocs fitxatges, però m’ha sorprès per la velocitat, no per la plantilla. Confiava en els jugadors que hi havia, però no m’esperava estar així en aquest moment de la lliga.

El discurs és anar partit a partit. Des de la famosa entrevista del darderisme ja es va implantar el que volem. L’ambició del grup, i impulsada pel tècnic, ja hi és des de principi de temporada i ho hem interioritzat tots. Som cinquens però mirem més amunt. Un empat fora de casa no ens agrada. No ens conformem. Veiem que som millors que els altres i que passen les jornades i estem a dalt i que podem lluitar per coses increïbles. No volem baixar. Volem continuar guanyant per estar sempre allà.

Sí, se’ns han escapat punts en els últims minuts, però no serveix de res mirar enrere. Ningú ens retornarà aquests punts. El més important és que es vegi un equip treballat i que qui jugui tingui la talla i estigui compromès amb l’equip. Així la nostra afició disfrutarà i tindrà més ganes de venir a l’estadi per omplir-lo.

Sí. Des del punt de vista col·lectiu és el millor moment. Potser quant a noms no, perquè tenim jugadors de més renom, però pel que fa a qualitat i treball des del cos tècnic fins a la voluntat dels jugadors per aplicar-ho i competir dia a dia sí. Personalment les dues temporades anteriors estava millor perquè aquesta em va costar iniciar el curs, però ara estic en un bon moment i a mesura que passin les jornades arribaré a un nivell més alt.

És un cas similar al del Mario [Hermoso]. És un jugador que tenia i té unes grans condicions però li faltava ordenar-se sense pilota. No fixar-se tant en la pilota sinó veure els espais i on s’ha de col·locar i com ha de situar el cos per atacar aquells espais. Li faltava poc per ser un gran jugador i oferir el nivell que està oferint ara. El seu joc ens ajuda en la sortida de la pilota i a netejar els espais en el moment d’atacar. Als centrals, si el tapen a ell, ens deixen la sortida a nosaltres, i a la inversa tenim una sortida amb el Marc.

No m’ha sorprès. L’any passat no el vaig seguir gaire a segona, però en els primers entrenaments em va sobtar. Em va canviar la idea que tenia d’ell des de fora. Per la seva forma física, amb una esquena molt ampla i de gran envergadura, el veia més com un davanter de referència. Però quan t’entrenes amb ell veus que té un repertori molt més gran: bon peu, juga bé d’esquena, té bon joc entre línies, és capaç de girar-se i combinar, bon control. Joc dins i fora de l’àrea, xut de mitja distància. És un davanter completíssim i des del punt de vista defensiu està molt compromès. A mi, que l’he de cobrir en els entrenaments, és qui m’ha costat més de defensar des de sempre. Tenia un paper molt difícil: oblidar Gerard Moreno i venir de segona. Ha arrencat i ara no el para ningú.

Això ja és feina del Rufete i l’Òscar. En tot cas, és un mirall del bon moment de l’equip. Però tots aquests jugadors tenen clàusules altes i no serà fàcil que se’l emportin, i si marxen hi hauran de posar molts diners i la direcció esportiva haurà de portar jugadors com ells. Però han de pensar que aquí estan valorats i se senten a gust. Tots ells tenen molt marge de millora i poden donar més al club.

Sí estàs aquí, en un club on et sents valorat, jugues totes les setmanes, la gent t’estima, en una ciutat espectacular i amb sol cada dia, doncs a vegades és millor estar-se aquí que arriscar-se a anar a un lloc on hi ha un jugador que té el lloc guanyat. Córrer molt a vegades és precipitat.

Parlo amb ell però està en una situació que ell no s’esperava. S’esperava un rendiment esportiu millor perquè el Vila-real sempre ha estat a dalt. Però ara ha de seguir remant i treballant i estic segur que tindrà moments per disfrutar.

Ho veig difícil, però si fos per mi no m’ho pensaria perquè és un gran jugador i per l’estima que li tinc des del punt de vista personal.