Espanyol

Darder alleugereix la pressió sobre Rubi

Unió. El triomf serveix al maresmenc per mantenir-se a la banqueta i dona un impuls a la plantilla, que va demostrar la comunió amb el tècnic

No era una final però com si ho fos. La sensació pel triomf agònic i per la manera com es va produir deixa clar una cosa: la plantilla fa pinya amb Rubi. El tècnic no es toca. La rauxa i la manera com es va afrontar la segona part sense abaixar els braços diuen molt de la comunió que entre el tècnic i els deixebles. “Donarem la cara per ell i farem justícia”, va dir dilluns Diego López. Una afirmació categòrica d’aquelles que no sovintegen en el món del futbol. Dit i fet. La demostració d’ahir contra el Rayo, més enllà del resultat, deixa clar que la continuïtat del tècnic és innegociable per a la plantilla. Una defensa que va agafar aires de grandesa amb el gol de Sergi Darder, que es va veure obligat a marcar dos cops per capgirar el marcador i tancar el puny. Un triomf poètic que estimularà la plantilla per afrontar el tram final de campionat amb el cap net i deixar enrere una trajectòria en lliga trista i feixuga. La motxilla ja pesa menys. “No hem deixat de creure. Hem passat dies i mesos complicats però aquesta victòria és una injecció de moral per a tots. Ja ens tocava guanyar”, va dir ahir Borja Iglesias, que va obrir el camí de la remuntada marcant, de penal, el seu desè gol en lliga. Darder ho va rematar: “El resultat és merescut i necessari. Amb el que em costa a mi fer un gol doncs imagina’t dos. Són dies que tens la sort de cara. Normalment quan estic davant de la porteria se’m posa una bena als ulls, però avui ha estat diferent.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.