Espanyol

Un altre pas en fals

L’Espanyol es mostra incapaç de guanyar l’Osca, el cuer, tot i fer una meritòria primera part coronada amb un golàs de falta de Granero

El guió es va escapçar amb la diana d’Etxeita i l’afició va acomiadar l’equip amb xiulets

Espanyol 1 osca 1

OSCA:Santamaría, Diéguez, Etxeita, Pulido, Akapo, Juanpi (Cucho Hernández, 81’), Rivera (Herrera, 68’), Moi Gómez, Galán, Enric Gallego, Chimy Ávila (Ferreiro, 70’). ESPANYOL:Diego López, Rosales, David López, Mario Hermoso, Dídac Vilà (Pedrosa 63’), Marc Roca (Alfa Semedo, 77’), Darder, Granero (Ferreyra, 63’), Melendo, Wu Lei, Borja Iglesias. GOLS:1-0 (20’) Granero de falta directa; 1-1 (46’) Etxeita.ÀRBITRE:Hernández Hernández (col·legi canari) va mostrar targeta groga a Etxeita (24’), Chimy Ávila (27’); Granero (30’); Juanpi (68’); Galán (75’); Semedo (79’)..PÚBLIC:25a jornada del campionat de lliga. 20.078 espectadors van veure el partit en directe.

L’Espanyol va vorejar l’excel·lència a principi de temporada. Un futbol fulgurant i atractiu que va enlluernar tothom. Aquesta referència ha estat una arma de doble tall per a crítics i optimistes. Com si de Marcel Proust es tractés, Rubi continua buscant la seva magdalena per recordar la seva gènesi. Un déjà-vu en constant reequilibri per trobar la vella recepta de l’èxit. Era el partit per enlairar-se, i més quan a davant hi tens el cuer. L’Espanyol encara no ha trobat el clímax de l’inici, i si fa una setmana semblava que posava les bases de la vella recepta, com a mínim en defensa, ahir va fer un altre pas enrere. Un camí irregular que va acabar amb empat i deixa tocats els futbolistes. Era un duel per atacar el cel, i més jugant contra el cuer. Res de tot això. Va ser el partit de la decepció. Un guió que va començar de manera engrescadora i amb un futbol prou intens gràcies a un golàs de Granero de falta. Tot era color de rosa per a l’Espanyol, però aquest equip s’ha encaparrat a anar com els crancs. Té el motor en pana i, si més no, segueix per quarta jornada sense perdre, la forma com s’ha produït la deflació en el joc és el que fa més mal, i així ho van entendre els aficionats. La graderia va acomiadar el seus futbolista amb una xiulada de desaprovació. La gent busca engrescar-se i va veure com ahir es va perdre una oportunitat d’or. Una frenada important per lluitar per objectius llaminers. L’ombra de la grisor habitual (res de nou des de fa temps en el club) és el pitjor enemic dels jugadors i de l’entorn.

Els locals des del primer minut va anar de cara a barraca, amb un Borja Iglesias hiperactiu que feia anar com boja la defensa. Només la falta d’encert en els metres finals impossibilitava un gol del gallec. La medul·lar catalana portava el pes del partit i empetitia l’Osca, que estava més pendent de defensar. Una acció de Wu Lei va ser la gènesi del primer gol. El davanter xinès, molt actiu durant tot el partit, va ser víctima d’una falta a la frontal. Granero va executar la falta de manera magistral. Un xut suau i col·locat que va entrar per tot l’escaire. Tercer gol del Pirata, que posava a davant l’Espanyol, que va continuar buscant el segon fins al descans.

El monòleg de la primera part dels locals es va encongir amb un gol de l’Osca tot just començar la segona meitat. Els aragonesos van treure petroli d’una jugada d’estratègia estrambòtica en què Etxeita va caçar una pilota per signar l’empat. Amb molt poc, els visitants havien fet molt de mal a un Espanyol que va passar uns minuts estabornit i pensant com podia tenir un partit empatat quan estava dominant a plaer. L’Osca olorava la sang i Chimy Ávila va avisar amb un xut perillós que va acabar al lateral de la xarxa i feia disparar el neguiteig de la graderia. L’Espanyol es va espolsar les pors amb una gran acció de Wu Lei, que es va desfer del seu marcador, per xutar al pal. Una ocasió aïllada que no va treure els locals de la seva letargia. L’Osca havia pres les mides al joc blanc-i-blau i el Cucho Hernández va acaronar el segon en dues ocasions. No carburava, l’Espanyol, ni amb l’entrada de Pedrosa, Ferreyra i Semedo. Els últims minuts eren un martiri per a l’Espanyol, que veia com estava més a prop el segon de l’Osca. En mig de les incerteses, qui portava la flama i l’encenedor era Semedo amb les seves imprecisions. En una imatge clara de quina forma va acabar el partit, l’Espanyol va ser acomiadat amb una sonora xiulada del seu públic, disconforme amb el resultat del partit.

ELS VESTIDORS

L’Osca ha merescut l’empat, i és culpa meva, perquè he dit als jugadors que no havíem anat a matar el partit i ha sortit tot a l’inrevés
No hem fet un bon partit i no hem estat afinats, i això ens ha penalitzat. Hem de fer i donar més
Esteban Granero
MIGCAMPISTA DE L’ESPANYOL
He trobat a faltar més velocitat de pilota i trencar línies i després la intenció d’anar pel segon
J. Francesc Ferrer, ‘Rubi’
entrenador de l’espanyol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.