El doblet de Jordi Lardín l’any 1996 continua sent la referència i aquesta no és una bona notícia per a un Espanyol atrapat en el temps, incapaç des d’aleshores d’esgarrapar amb força al Santiago Bernabéu, estadi sempre complicat per a qualsevol, però especialment feixuc per a la institució blanc-i-blava, que, acostumada a observar com una anècdota la seva incapacitat per guanyar a Chamartín, aquesta vegada ho observa amb una urgència agònica, just després d’una de les derrotes més doloroses dels temps recents i fent cap a un precipici que cada vegada compareix amb més evidència.

“És un dels estadis més difícils de la lliga, però hem de mirar d’oferir una versió competitiva. El canvi ha de ser notable i s’ha de produir ara”, va reconèixer ahir Diego López, exporter del Real Madrid i dissabte visitant en un dels moments més delicats de la seva carrera i en un temple quasi inexpugnable per a l’Espanyol en l’era moderna, perquè des dels gols de Lardín que van permetre als blanc-i-blaus de saquejar el feu blanc per la darrera vegada, el club només ha estat capaç de celebrar tres empats en 23 visites. La darrera vegada que va puntuar-hi, ho va fer amb Javier Aguirre a la banqueta i un gol agònic de Juan Albín. Amb més d’una golejada encaixada en contra, també per al record queda l’edició del 2007, quan l’Espanyol va fer una primera mitja hora portentosa i un hat-trick de Walter Pandiani semblava que havia de trencar la mala dinàmica del club al Bernabéu. Una reacció blanca en la represa, però, va ensorrar el resultat (4-3) i va acabar propiciant tensions entre el punta xarrua i els seus companys al vestidor.

Tampoc el currículum de Pablo Machín, que tan sols ha trepitjat dues vegades el Bernabéu, és un incentiu per invocar un punt d’inflexió per al difícil moment que viu l’Espanyol. Amb el Girona, el tècnic de Sòria va caure golejat 6-3 i amb el Sevilla la temporada passada també va claudicar, 2-0.