En la primera compareixença de premsa d’Abelardo com a tècnic de l’Espanyol, l’asturià va assegurar que estava “encantat” amb el que s’havia trobat al vestidor i que ara per ara té a la plantilla. “No he parlat amb la direcció esportiva de fitxatges. Tinc els jugadors que tinc. I amb aquests hem de tirar aquesta situació endavant. Si Rufete creu que el que pot arribar millora el que hi ha, ja prendrem una decisió entre tots”, va considerar. I amb el que va trobar en el fons de l’armari va saber construir un equip que va sumar un punt contra el totpoderós Barça. Un punt insuficient i que no té gaire transcendència en la classificació –l’Espanyol és a quatre punts de la salvació–, però que tothom va coincidir a recalcar que era “d’inflexió”.

I també va ser un punt d’orígens, d’essència. Abelardo va alinear fins a set jugadors amb passat, com a mínim, al filial periquito: Javi López, David López, Dídac Vilà.,Víctor Gómez, Marc Roca, Óscar Melendo i Sergi Darder. Fa uns dies, en la prèvia del partit de filials també de dissabte passat, Jose Aurelio Gay, el tècnic del segon equip blanc-i-blau, explicava que havia hagut de ser molt insistent a l’hora de cuidar el factor emocional abans del derbi contra el Barça B. Que l’exteriorització de les emocions podia jugar una mala passada als seus homes. Potser Abelardo va creure que amb gent de la casa es podia connectar millor amb l’afició en la seva estrena i que el factor emocional era un condicionant positiu a l’hora de lluitar contra tot un Barça. O potser considera que són els homes que han de salvar l’equip. Marc Roca i David López, de nou a la medul·lar com fa uns anys, es van associar bé, Melendo va tornar a una titularitat que no tenia des de la jornada 4 de lliga i també Javi López reapareixia en l’onze després de cinc jornades d’absència.

Sigui com sigui, Abelardo, sent fidel al seu llibre d’estil de futbol compacte, vertical, agressiu i solidari, va treure la pols als apunts de Mareo. Com ja havia fet en les dues temporades completes que va liderar l’Sporting de Gijón. Aleshores, la columna vertebral i el gruix dels homes que van conduir el conjunt asturià a la primera divisió (en la segona temporada, amb un bloc similar, es va mantenir) era format a la casa, a Mareo: Sergio Álvarez, Nacho Cases, Pablo Pérez o Carlos Castro eren fets al planter, però a més Lora, Luis Hernández, Guerrero i Jony van arribar a Gijón per reforçar el filial i després van créixer en el primer equip. “Vull un equip que, per sobre de tot, tingui implicació. Els fastiguejats són els jugadors i amb això hem de generar la competitivitat”, va comentar Abelardo en la roda de premsa de presentació. Potser amb la gent de casa és com s’aconsegueix aquesta implicació cega, les ganes de salvar-se i la confiança que li faltava a l’equip que va recuperar, en bona part, després d’empatar amb el Barça.