Les alegries en la copa són l’excepció de la mala dinàmica en què ha entrat el Girona en l’últim mes de competició. A Segòvia, Nahuel Bustos es va estrenar com a golejador amb un doblet, tres dies després de la visita del Rayo Vallecano a Montilivi. El partit contra els madrilenys (0-0) va ser el quart partit seguit sense perdre, però també va marcar un canvi en negatiu, perquè va ser el primer d’una sequera de gols que s’està allargant. Ni a Tenerife (2-0), ni contra el Sabadell (0-0). La remuntada a última hora en la copa contra el Lugo (2-1) va donar confiança i autoestima als gironins, però els deures són en la lliga. I després de versions tan decebedores com la de l’Heliodoro Rodríguez López o la segona part contra el Sabadell, urgeix una reacció i un pas endavant. El Girona encadena per primera vegada tres jornades sense veure porteria i, des del 2-0 de Cristhian Stuani contra el Logroñés, el 10 de desembre (69’), acumula 291 minuts en blanc.

Els resultats (2 punts de 9) i les males sensacions augmenten la necessitat del Girona, que demà tancarà la primera volta a Ponferrada. A més, la segona començarà amb un tram ple d’exigència, ja que els primers rivals seran l’Espanyol i el Mallorca, que ocupen els dos llocs d’ascens directe, i després arribarà el Leganés, un altre dels candidats a ser a dalt. Tot plegat fa que sigui molt convenient una reacció demà a El Toralín, on Francisco tornarà a tenir limitacions al davant. Cristhian Stuani no estarà encara recuperat de la lesió muscular que ja li va fer perdre’s el partit contra el Sabadell, i Nahuel Bustos –haurà tancat la primera volta sense haver marcat cap gol– complirà el segon i últim partit de sanció per l’expulsió a Tenerife.

Els 291 minuts de sequera són lluny de les pitjors sèries a la LFP –el rècord són els 480 minuts del curs 2011/12–, però l’equip de Francisco arrossega dificultats per marcar des de l’arrencada de lliga i ha acabat la meitat dels 20 partits a zero.