Arts Escèniques / Futbol
L’Espanyol s’indigna per una obra de teatre en què un dels seus futbolistes és un violador
El club ha mostrat la preocupació per un personatge de l’obra ’Cacophony’ de la Sala Beckett i molts aficionats han encès de comentaris les xarxes
La Sala Beckett, en un comunicat, expressa que sent un “gran astorament i incredulitat” per aquesta polèmica que s’ha desfermat
L’estrena de l’obra de teatre Cacophony, de Molly Taylor i dirigida per Anna Serrano Gatell, que s’està representant aquests dies la Sala Beckett Barcelona ha aixecat polèmica. Tanta, que el club esportiu l’Espanyol ha expressat en un comunicat la seva preocupació perquè un dels personatges que surt a l’obra és un futbolista violador que juga al club blanquiblau.
Tot i tractar-se d’un esportista fictici, l’Espanyol assegura en el comunicat que es tracta d’una falta de respecte i que és “intolerable que se’ns pugui relacionar amb aquesta problemàtica. I més encara quan el nostre club no s’ha vist relacionat mai amb aquesta mena de situació que es planteja”.
És així que el club va posar-se en contacte amb el director de la Sala Beckett per manifestar el seu enuig cap a la situació.
Paral·lelament, molts aficionats pericos han encès les xarxes socials amb comentaris d’indignació i reprovació per aquesta obra.
Per la seva banda, davant d’aquesta polèmica que s’ha aixecat, la Sala Beckett ha publicat un comunicat aquest matí en què expressa el seu “astorament i incredulitat” pel comunicat del RCD Espanyol.
“A l’obra, una història de ficció, en un moment donat, els personatges fan referència a un jugador “inventat” de l’Espanyol que “figura que” ha estat acusat i absolt de violació. Això serveix, bàsicament, perquè els personatges discuteixin, amb dues o tres úniques rèpliques, si el fet de tractar-se d’un jugador de 2a divisió pot haver influït o no sobre la sentència. El jugador en qüestió ni tan sols apareix en l’obra i la trama continua cap a altres assumptes que es deriven d’aquest fet”, detalla el comunicat.
I com expliquen, tota la polèmica va sorgir arran d’algú “que ni tan sols ha vist l’obra, va fer un tuit indignat i va desencadenar (com sol passar en aquests casos) tota una allau de comentaris i d’insults d’altra gent, que majoritàriament tampoc no han vist l’obra, però cada cop més agressius i amenaçants contra la Sala Beckett i contra artistes implicats en l’espectacle”.
Més contundent é sel paràgraf en què acusa l’Espanyol de demostrar “un absolut desconeixement dels fets i una ignorància total del sentit de la cultura en democràcia, suposa un atemptat directe, ja no únicament contra la llibertat d’expressió, sinó contra la dignitat mateixa del teatre i de l’art en general, alimenta irresponsablement una falsa polèmica, i posa en perill la integritat de persones concretes”. I continua: “Atiar el foc, donar credibilitat i deixar-se portar pels missatges agressius i les amenaces llençades a través de les xarxes socials contra una obra de teatre, sense ni tan sols comprovar la veracitat dels fets o l’abast de les conseqüències, és fomentar el fanatisme més baix i desraonat”.
I encara més sarcàstic en aquest llarg esrit és quan recorda que “al teatre , cal saber diferenciar els actors dels personatges; cal entendre que el que passa a l’escenari, —i el que s’hi diu— NO ÉS MAI VERITAT. Això requereix un petit esforç intel·lectual, tothom el pot fer, no és difícil, i és una manera de poder prendre distància sobre la pròpia condició humana i evitar, així, posicionaments fanàtics. Si haguéssim d’estar d’acord amb tot el que diuen els personatges de ficció (Macbeth, per exemple, no us perdeu el que fan al Teatre Lliure!) hauríem estat estomacant-nos pels carrers des del temps de la Grècia clàssica; no existiria el teatre, ni els contes, ni tampoc la cultura. Com a espectacle, potser només existiria el circ dels gladiadors, on les feres es menjaven DE VERITAT els esclaus. Però això avui ja no passa. Els espectacles no fan de les veritats mentida, sinó de la mentida veritats”.