L’Espanyol suma un gran triomf a La Romareda en l’estrena de Manolo González (0-1)
Un gol de Puado a l’inici del partit dona tres punts clau per arrencar amb bon peu l’era del fins ara tècnic del filial al primer equip
Victòria importantíssima de l’Espanyol a La Romareda en l’estrena de Manlo González a la banqueta. Els blanc-i-blaus s’han imposat per 0 a 1 en un gran escenari gràcies a una diana de Puado als primers minuts del xoc. Bon inici, efectivitat i una gran versió competitiva han permès començar amb bon peu la nova era del conjunt perico.
El fins fa quatre dies tècnic del filial ha proposat un sistema híbrid, amb una línia defensiva de quatre, però utilitzant a Omar com a tercer central en múltiples ocasions. Així ha sigut especialment en sortida de pilota, atraient a més rivals en la pressió local i donant tota l’amplitud a Rubén i Oliván. El “fals” banda esquerra era un Aguado que, com era previsible, s’ha sumat al centre del camp i s’ha pogut moure amb llibertat.
Ha sortit amb personalitat el conjunt blanc-i-blau, i ha trobat premi ben aviat. Els dubtes locals en la pressió generats pel posicionament de l’Espanyol els ha castigat Joan García amb una gran passada que ha superat dues línies i ha permès progressar. Ha rebut Omar a la dreta, en camp propi, i en aquest context l’Espanyol ja volia ser vertical. Dues passades per girar el joc amb fluïdesa i entregar-li la pilota a Brian Oliván en una posició d’avantatge per centrar. Un privilegi que el barceloní no ha deixat passar i li ha regalat una brillant assistència a Puado, que ha finalitzat a la perfecció. No marcava des del mes de desembre i havia de ser al seu exequip.
Inici somiat per l’etapa Manlo González. Però han començat a arribar els entrebancs en forma de lesions. Primer, unes molèsties de Rubén al bessó que han obligat a entrar a Jofre Carreras abans de la mitja hora. I just abans del descans la pitjor notícia possible. Una mala caiguda ha impedit a Braithwaite saltar a la gespa a la segona meitat per un mal gest al genoll.
Traves que no han impedit que l’equip continués competint, malgrat que amb menys amenaça, molt poques transicions, i més incomoditat. I retrocedint el bloc. L’ha anat enfonsant un intens equip aragonès, i ha hagut d’aparèixer Joan García i, sobretot, Pere Milla sota pals per impedir l’empat en un servei de cantonada que Francés havia connectat de meravella. Bakis també s’ha quedat a centímetres de marcar un golàs en un remat acrobàtic.
L’equip ha patit i ha aconseguit superar un tram realment complicat. Ha gestionat molt millor la recta final, mostrant-se fiable en els duels, impedint circulacions senzilles dels locals i respirant amb pilota. Triomf fonamental pels punts i pel que suposa. Continuar ben a prop de l’ascens directe i injectar una enorme dosi de confiança al projecte que arrenca Manolo González. El partit no ha sigut brillant, però treballar amb la moral que donen els resultats ha de permetre als barcelonins començar a créixer en diversos aspectes clau per afrontar aquesta recta final. Pròxim repte: el Tenerife a l’Stage Front.