L’era de Manolo González al capdavant del primer equip de l’Espanyol va arrencar de la millor manera possible. Triomf en una Romareda plena contra un Saragossa intens que també estrenava entrenador. Tornava a la banqueta aragonesa tot un emblema com és Víctor Fernández, tot experiència. A la dels catalans, un novell en el futbol professional que afronta l’oportunitat de la seva vida.

L’estrena va ser molt positiva. L’equip va saltar a la gespa amb ambició i va trobar premi ben aviat. Una gran sortida de pilota de Joan García va iniciar una gran acció col·lectiva que va acabar valent tres punts. Va rebre Omar a la banda dreta i, amb dues passades, l’equip va girar el joc amb fluïdesa per trobar Oliván lliure a l’esquerra, des d’on va treure una centrada sublim per trobar un Puado que no va fallar contra el seu ex equip. No marcava des del desembre.

Estava sent el guió ideal, però van arribar els primers entrebancs en forma de lesions. Primer, Rubén Sánchez a la mitja hora. Abans del descans, l’alerta amb Braithwaite per un mal gest al genoll. Situacions que van condicionar l’equip, que va cedir metres i va haver de patir enfonsat durant un bon tram. Tot i això, no va deixar de competir i va superar el mal tràngol per acabar el partit força més tranquil.

Triomf fonamental pels punts i pel que suposa: injectar una enorme dosi de confiança al projecte. El partit no va ser brillant, però treballar amb la moral que donen els resultats ha de permetre als barcelonins créixer en diversos aspectes clau per afrontar la recta final.