Inici elèctric

Després de dos partits consecutius repetint el mateix onze titular, el tècnic blanc-i-blau hi va introduir alguna variant. Les novetats van ser Óscar Gil, que va entrar pel sancionat Omar; Brian Oliván a l’altre lateral per Pere Milla, i Aguado va tornar a la titularitat en detriment de Nico Melamed. Els primers minuts dels periquitos van ser bons. Declaració d’intencions d’un equip que va saltar a la gespa valent i agressiu. Res d’especular. En el minut 2, Jofre ja va vorejar el gol amb una rematada massa creuada després de rebre una passada de Braithwaite. Aquest inici elèctric no va espantar l’Oviedo, que també va disposar de bones ocasions per obrir la llauna. La més clara, una rematada a l’àrea petita d’Alemão que, miraculosament, no va acabar al fons de la porteria. En els darrers compassos, l’equip asturià en va tenir una altra amb un xut ras de Seoane des de la frontal que va sortir ajustat al pal. Primera part marcada per la màxima igualtat i intensitat. A l’Espanyol li va faltar més contundència i clarividència en els metres finals per generar més sensació de perill.

Davallada física

En el segon temps, tot va canviar. El triple canvi a les files de l’Espanyol, amb l’entrada de Melamed, Sergi Gómez i Salvi per Aguado, Jofre i Puado, no va ser encertat. L’equip blanc-i-blau es va descentrar, i el rival ho va saber aprofitar. Molt més incisiu en atac, l’Oviedo va trobar el premi en el minut 72 amb el gol d’Alemão. Seoane va picar una falta, i Joan Garcia es va treure de sobre una pilota, que va deixar morta al cor de l’àrea. Els periquitos, morts tant físicament com anímicament, van veure com en el minut 80 Masca feia el segon amb una gran rematada de cap. Aquest cop, van estar de sort. L’acció es va anul·lar per fora de joc.

Derrota per la mínima que permet continuar creient en l’ascens. L’Espanyol ho té a les seves mans. Serà difícil, però no impossible. Només cal una victòria davant l’afició.