Una de les moltes màximes del futbol diu que quan no pots guanyar, sempre s’ha d’intentar no perdre. L’Espanyol i l’Osasuna ho van portar a la pràctica per acabar sumant un punt que es pot considerar útil per a ambdós. Ara bé, l’únic que va acabar amb la sensació d’haver pogut endur-se el partit va ser l’Espanyol, i això fa que el regust acabi sent relativament amarg. El duel va ser molt tancat i extremadament igualat, els visitants ni tan sols van xutar a porteria en els 90 minuts, mentre que els blanc-i-blaus van tenir en botes de Pol Lozano l’única situació de gol clara del partit. Va ser a la recta final i va acabar amb una parada miraculosa de Sergio Herrera quan l’RCDE Stadium ja cantava el gol.

Per aquest motiu, Manolo González va defensar que, malgrat reconèixer la màxima igualtat, potser van merèixer alguna cosa més. Sumar els tres punts hauria estat un pas endavant enorme, però les sensacions també permeten veure el partit com un progrés. L’Espanyol va mostrar una bona versió, especialment en l’apartat defensiu. Va deixar sense xutar a porteria el setè classificat de la lliga. El tècnic local va destacar molt l’actuació dels seus sense pilota, una sensació de solidesa que reivindicava des de feia setmanes: “Hem de ser un equip ordenat, més enllà del sistema, i no concedir ocasions. És la manera d’assolir la salvació.” Manolo i la plantilla tenen clar que aquest és el camí. Si l’Espanyol vol aconseguir la permanència, sabent que serà difícil i ho haurà de lluitar fins al final, és a partir de jugar partits de mínims. No pot concedir en excés, ja que la diferència de talent els condemna. Si en partits com el d’ahir s’igualen les possibilitats de sumar, no va ser suficient contra un conjunt molt compacte com l’Osasuna de Vicente Moreno, però podria ser-ho contra rivals directes, com el de dimecres.

El punt no treu l’Espanyol de la zona de descens, però li permet afrontar el partit clau contra el València amb unes vibracions diferents. L’eliminació en copa i la derrota a Getafe havien generat molts dubtes, fent oblidar per complet el triomf a casa contra el Celta. Aquest empat, el segon de la temporada i el primer a casa, talla la mala ratxa i representa sumar per segona jornada consecutiva a casa. A més, és la primera porteria a zero a Cornellà, la segona en el global. Joan Garcia no acabava un partit sense encaixar cap gol des de la jornada 3 al Metropolitano.

Sembla que el guió contra l’Osasuna marca el camí que vol seguir l’Espanyol a partir d’ara. Té l’oportunitat perfecta dimecres contra el cuer, un equip al qual li costa un món també generar futbol ofensiu. El partit no és ni de bon tros definitiu, però sí molt important. “Guanyar dimecres vinent ens canviaria una mica la classificació i donaria calma. La situació de tensió que vivim cada dia treu anys de vida”, així de clar es va mostrar Manolo. Tant el tècnic com els jugadors continuen deixant molt clar que són conscients des del principi de la complexitat de la temporada. Sabien que tocaria viure moments delicats i que haurien de remar molt per superar-los. L’Espanyol n’ha passat en aquestes primeres 17 jornades, però és a un sol punt de la permanència, amb un partit pendent i amb un tram de calendari favorable. No tot ha de ser pessimisme.