El debat entre els tres candidats a la presidència de l'Espanyol era rebut per tots els seguidors de l'Espanyol amb entusiasme. Era un moment únic per confrontar els tres projectes, per debatre idees i entrar en una dialèctica verbal. Els candidats van mantenir les distàncies com temorosos per la novetat de confrontar les seves idees en un plató de televisió, i en directe qualsevol relliscada podia ser decisiva. L'únic que va trencar la dinàmica va ser Arnau Baqué. El jove advocat es va mostrar molt còmode i tranquil amb una oratòria àgil. No tenia res a perdre i molt a guanyar. Era com aquell equip que es planta en una final amb la feina feta. El vent li bufava a favor i només havia de llançar dards a Oliveró i Collet. El format del debat no va ser l'idoni per afavorir l'esgrima verbal i sí per fer soliloquis i petits monòlegs davant la presentadora. Això va treure picant al debat, però, de retruc, va evitar a molts seguidors la vergonya de veure com els candidats, especialment Sergio Oliveró i Joan Collet, queien en els límits ètics de comportament. En aquest sentit, per fi, l'actitud dels tres candidats va donar un aire d'elegància a les eleccions després de la guerra bruta dels últims dies que ha enterbolit la imatge del club. No obstant això, Sergio Oliveró era l'aspirant i no va mossegar, sobretot en el bloc econòmic, que era a priori el seu plat fort i el terreny que trepitjava. Es va anar entonant en el tram final amb el famós concert dels Black Eye Peas, però va perdre tota la màgia en ser l'únic que va llegir el seu al·legat final. Al seu torn, en el tema polític Joan Collet es va defensar prou bé de polititzar el club enumerant la gent de diversos partits polítics que han anat a la llotja en els últims anys.

Estrany va ser veure com el nom de Dani no va sortir en cap moment, i això que el màxim accionista va ser protagonista per omissió i al·lusió a l'inici de la campanya. La presentadora ho va rescatar en el tram final.