“Queda manifest que hi havia un desgavell important.” La sentència d'Arnau Baqué dibuixa el que ja en les últimes hores ha quedat en evidència. Entre els atacs de Sergio Oliveró i la defensa de Joan Collet la imatge de l'Espanyol ha quedat en dubte, i més en el debat electoral que ahir van oferir Esport3 i Catalunya Ràdio. “No hem fet ni una votació en tres anys, s'ha governat des de fora, el màxim accionista”, va etzibar ben aviat Oliveró, posant en dubte l'última gestió de Ramon Condal al capdavant del club blanc-i-blau i fent emergir de nou la figura de Daniel Sánchez Llibre a l'ombra. “He estat conseller delegat amb Condal i puc dir que el dia a dia del club l'hem portat nosaltres”, replicava Collet. Estira-i-arronses inicials que van donar pas a propostes no gaire allunyades entre els dos màxims favorits, més enllà de les tibantors evidents. Prudència econòmica, confiança en Mauricio Pochettino i aferrar-se al planter com el pal de paller que ha de nodrir el primer equip. “És quasi impossible pensar que el 60% o 70% dels jugadors podran ser sempre del planter”, els va replicar Baqué, amb escasses possibilitats de ser president, però amb una idea molt clara del que seria el seu club. “Amb la tecnologia que hi ha avui dia, s'han de portar jugadors de 18 o 19 anys, ensenyar-los l'essència del club i en sis mesos utilitzar-los al primer equip”, va explicar el jove advocat, que en contraposició amb la posició conservadora de Collet i Oliveró en l'àrea econòmica, va reiterar una estratègia ofensiva. “Jo faria una ampliació d'entre vuit i deu milions d'euros. Si guanyo entendré que la gent haurà escollit un canvi i estarà entusiasmada”, va assegurar amb decisió davant la sorpresa dels principals candidats.

Conscients de la realitat que viu l'Espanyol com a membres de l'última junta, Oliveró i Collet van reclamar sobrietat, així com la necessitat d'aconseguir nous inversors. L'encara conseller delegat fins i tot va treure a la llum una negociació amb un grup empresarial rus –“encara s'està temptejant”–, mentre Baqué, aliè al poder establert, va aportar una visió optimista del que pot ser el seu Espanyol. “Cal optimitzar el que hi ha, amb pressupostos petits es poden fer grans coses. El Rayo i el Llevant estan fent coses millors que nosaltres.”

Un intercanvis de parers força pacífic, potser massa per moments, que només va accelerar en el debat polític. “Condal havia d'anar a l'acte de les seleccions catalanes amb la samarreta del Condis i no la de l'Espanyol, que ens representa a tots”, va afirmar Oliveró, acusant Joan Collet, també partidari d'un club “apolític”, d'acostar-se a la política. “Ens passem la vida dient que passen de nosaltres i ara que vénen a l'estadi els critiquem”, contestava Collet, acusant el seu principal rival de rentar-se'n les mans davant les adversitats. “No hauries d'haver dimitit, era important que dilluns estiguessis a la junta exposant les xifres”, li va retreure, ensenyant per enèsima ocasió la calma tensa que ambienta les hores prèvies a uns comicis que poden canviar el rumb institucional de l'Espanyol.