Joan Collet difícilment oblidarà la tarda nit del 19 de novembre del 2012. Si ho farà amb nostàlgia o amb angúnia, només ell i el temps ho saben. L'empresari d'Argentona, forjat en el món de les penyes, sortit de l'espanyolisme més apassionat, va ser proclamat president del club entre crits i insults. Les escenes de tensió encara coïen i ressonaven al cap del nou president poques hores després d'assolir el càrrec. “Va ser un dia trist per a una nova presidència de l'Espanyol. Sigui qui sigui, no vull personalitzar-ho”, va argumentar en una entrevista a RAC 1 Collet, que va reconèixer que se sentia maltractat per un sector de la junta general d'accionistes. “No vaig plorar de ràbia en acabar. Em va saber molt greu el que va passar, sobretot per la meva família; els vaig dir que no baixessin perquè sabia que passaria això. Els ho agraeixo”, va assenyalar el nou mandatari blanc-i-blau, convençut que les escenes viscudes a la Fira de Cornellà no eren espontànies. Tot el contrari: “Tinc les coses bastant clares, però com que no puc demostrar res, prefereixo callar i no dir res.”

Esperançat de poder treballar amb certa tranquil·litat els propers anys –“només em fan por els mals resultats esportius”–, Collet lamenta com ha transcorregut la seva cursa fins a la presidència: “S'ha polititzat tot, ens hem posat etiquetes”, però quasi sense temps per justificar res, tampoc per pair-ho, l'espera ja l'àrdua tasca de rescatar l'Espanyol d'una agònica situació, en l'àmbit esportiu, econòmic i social, i el primer que haurà d'afrontar el president seran els problemes de tresoreria que asfixien el club des de fa mesos. “No crec que el club estigui en risc, tot i que el deute a curt termini ens està angoixant i cal renegociar-lo. Parlem d'un deute que sobrepassa tres vegades els nostres ingressos”, lamentava Collet, que ha exposat el desig a mitjà termini de recuperar el futbol de base, de tornar a ser una referència en la formació de futbolistes, però que té sobre la taulada la urgent situació del primer equip, al pou de la classificació des que va començar la temporada. “Pochettino no se la juga diumenge, és l'entrenador que ens ha de treure d'aquí; mentre tingui forces nosaltres no dubtarem d'ell”, va afirmar renovant una vegada més la fe en l'argentí i en un director esportiu, Ramon Planes, que haurà de fer equilibris per reforçar la plantilla en el mercat d'hivern: “No es poden descartar fitxatges, però en cap cas podem gastar 3 o 4 milions d'euros.” És la realitat que viu l'Espanyol avui dia, amb el fre de mà posat en tots els nivells i obligat a una austeritat que ha degradat el club esportivament i socialment els últims mesos.