L'Espanyol va escenificar dilluns una divisió absoluta entre dues faccions. Els partidaris de Joan Collet i els de Sergio Oliveró i l'Apmae (Associació de Petits i Mitjans Accionistes). La candidatura Genètica Perica. Més de tots ha fet bandera del canvi i s'ha volgut apropiar del suport social. Un suport popular que està fraccionat gairebé al cinquanta per cent entre les dues principals candidatures a la presidència després de la votació feta dilluns a la Fira de Cornellà. El propers dies i setmanes serviran per refer el club que abans-d'ahir es va esquinçar l'ànima amb lluites intestines. El motor per retornar certa pau i tancar ferides tindrà el pal de paller en la gestió esportiva del primer equip i els seus resultats. L'Espanyol no deixar de ser un club de futbol i com es diu col·loquialment, si la piloteta entra, tots els mals sembla que surtin per la finestra. No obstant això, la junta general d'accionistes va deixar palès un problema crònic de l'Espanyol contemporani: la dèria i la persecució al màxim accionista. Des que l'Espanyol es va convertir en SAD el 1992, l'entitat blanc-i-blava ha vist com els màxims accionistes han passat moments de dolçor i esplendor per acabar sortint per la porta del darrere. José Manuel Lara Bosch va viure aquesta dicotomia clàssica. “Els club són complexos, diferents. Existeixen els amos jurídics i els sentimentals”, explicava l'editor el juliol del 2009 després de vendre el seu paquet principal d'accions a Dani Sánchez Llibre i Ramon Condal. Lara Bosch va sucumbir al carisma i populisme de Dani. L'empresari de Vilassar havia portat el club a guanyar dues copes (2000 i 2006) i a una final de la UEFA (2007). L'afició l'estimava i el veia com el seu guru, però les coses es van tornar a tòrcer quan Dani i el seu amic Ramon Condal van comprar el paquet accionarial de Lara Bosch. Llavors l'home que semblava Robin Hood, que plantava cara a l'omnipresent Lara Bosch es va convertir en el símbol del poder opressor. Una pèrdua de crèdit gestada primer amb l'intercanvi de presidents. Dani se n'anava, després d'anunciar durant molts anys la seva marxa, però ho feia deixant el seu soci i amic, Ramon Condal. Aquest moviment de peces de dominó va ser interpretat per molts aficionats com si l'entitat fos un club exclusiu i no de tots, de la massa que l'ha havia defensat i havia donat suport a Sánchez Llibre durant molt de temps. Dani, amb Condal, havia invertit molts diners i capital de la seva butxaca, però els aficionats no escoltaven raons i veien l'Espanyol com segrestat per uns pocs. El carisma de Dani es va anar dilapidant sota la presidència de Ramon Condal. Els resultats esportius d'aquest 2012 van fer la resta i van acabar precipitant la junta d'accionistes de dilluns.

Sergio Oliveró va ser el més llest en aquest escenari de desafecció. La debilitat del president Condal va ser la llavor que ha impulsat l'empresari biotecnològic a créixer i vehicular la fatiga d'una part de l'afició. El caldo de cultiu de la deficient gestió del futbol de base, l'economia de guerra, que ha obligat a vendre els jugadors més contrastats i de la qual Oliveró va ser copartícip, va fer la resta. Ara Joan Collet és vist per molts com un testaferro de Dani en el consell. Una titella més en l'estratègia de Sánchez Llibre per perllongar eternament el seu poder i els tentacles en el club. La gran majoria de gent que dilluns increpava el nou president i conseller delegat de l'Espanyol ho feien cap a Dani. L'empresari de Vilassar és el veritable enemic de molts accionistes i aficionats. El cortijo que va denunciar Oliveró dilluns és la imatge que tenen molts, tot i que aquest cortijo també té moltes contraprestacions per jugar-se els diners i
part de la fortuna personal. Ara, i després de la junta esperpèntica a la Fira de Cornellà, s'ha de veure si Dani (i Condal) sap aguantar el tipus o decideix llançar la tovallola. Només ell ho sap. Segurament després de la junta ho
hauria engegat tot a passeig, però la part sentimental li pot més que l'empresarial i voldrà seguir lluitant per tornar el vell esplendor a l'Espanyol. Almenys ho
farà fins a assolir la permanència. Ara Dani està vivint el desencís de Lara el 2009. Deu estar
Sergio Oliveró esperant el
relleu?