A primera hora de la tarda, l'Espanyol feia oficial la marxa de Sergio García a l'Al-Rayyan de Qatar. El davanter signarà un contracte per tres temporades amb el conjunt àrab i veurà com el seu compte bancari agafa més múscul amb aquesta decisió de fer les maletes i canviar les platges del Mediterrani per les del Golf Pèrsic. I és que al conjunt qatarià Sergio García guanyarà més del doble del que ingressava a l'Espanyol. En la seva decisió hi ha tingut molt a veure el factor econòmic, a banda de la seva edat. Amb 32 anys acabats de fer sap que està al davant del seu darrer gran contracte professional. La seva marxa, que deixarà 1,5 milions d'euros pel traspàs, era gairebé un fet des de fa dies. A les oficines de Cornellà ja s'havien fet a la idea que el curs que ve no comptarien amb les prestacions del fabulós davanter. El del Bon Pastor ja va dir que no a una oferta de la Xina en el mercat d'hivern, ja que no volia abandonar l'equip a mitjan de temporada i en plena lluita per entrar en la final de copa. Entre els seus objectius estava tornar a jugar amb la selecció espanyola, una fita que no ha arribat. Les sospites pel famós cas Osasuna tampoc han ajudat que Sergio García es quedés a l'Espanyol.

El seu entorn familiar ja s'havia fet a la idea des de fa mesos que tocaria fer les maletes. Només s'estava en espera de rebre una oferta econòmicament atractiva i fiable quant als pagaments i aquesta va arribar fa una setmana gràcies a l'Al-Rayyan. El conjunt de Qatar, com la resta d'equips de la zona, és una entitat que compleix els seus contractes de manera escrupolosa. No podia ser d'una altra manera, ja que el país àrab és un dels estats amb més múscul financer i un dels que ostenta una de les reserves més importants de petroli i de gas del planeta. Un mannà energètic que l'ha convertit en un dels països amb més renda per càpita de tot el món i que ara vol associar a la figura de país modern amb la disputa del mundial del 2022 que es farà al petit país del golf Pèrsic i a l'exportació de futbolistes de renom que ajuden a donar una bona imatge de marca a un país en expansió.

Aquest migdia (12.30 h), el davanter farà una roda de premsa a l'estadi juntament amb el president, Joan Collet, on s'acomiadarà del club blanc-iblau després de cinc temporades. Fitxat del Betis l'estiu del 2010 a canvi de 6 milions d'euros, es va convertir en el fitxatge més car de l'Espanyol. Un privilegi que comparteix amb l'argentí Maxi Rodríguez. Els seus primers dos anys van estar marcats pels problemes físics, però en els últims tres el seu rendiment ha estat determinant fins a arribar a la cúspide de la seva carrera en aquest darrer curs, en què ha signat 14 gols, ha fet 9 assistències i s'ha convertit en el millor davanter i passador del conjunt blanc-i-blau. El gran perill i preocupació és com suplir el buit que deixarà el fins ara capità. Sergio García era el jugador franquícia de l'Espanyol. El pal de paller d'un equip que depenia, i molt, de l'estat d'inspiració d'un futbolista diferent i camaleònic. Un davanter amb la capacitat de fer gols, però també de crear joc des del no res. Era la força centrípeta que canalitzava el joc dels periquitos i exercia jerarquia dins i fora del camp. Ara la tasca feixuga recau sobre la direcció esportiva que comanda Òscar Perarnau, que tindrà la difícil missió de cobrir l'espai que deixa un futbolista que a Cornellà era un semidéu.