Constantin Galca va arribar a l'Espanyol fa 58 dies. Abans d'aterrar com a nou tècnic blanc-i-blau havia vist tots els partits de l'equip. Tenia mil·limetrats els moviments dels jugadors i tenia clar quina havia de ser la fórmula de l'èxit per guanyar els partits. El seu primer precepte era inamovible: tenir la possessió i buscar la porteria contrària. L'altre, un esquema tàctic diàfan i rutinari: 4-2-3-1. La crisi esportiva ha esquerdat el seus principis teòrics. No sabrem si aquesta crisi de fe del romanès ha estat un suggeriment dels seus deixebles o bé l'últim cop de timó per aixecar un match ball agònic.

Galca, sigui per un cantó o per un altre, ha descobert que la forma de jugar actual de l'Espanyol no casa amb la plantilla de què disposa ni amb els resultats aconseguits. Alguna cosa no rutllava. No és per burxar la ferida ni fer demagògia, però el seu antecessor en el càrrec, Sergio González, ja ho va advertir en només tres partits. El romanès ha necessitat dotze partits (nou de lliga i tres més de copa) per rectificar. Ara el de Bucarest aplicarà el famós pas enrere del riberenc. I és que l'Espanyol de Galca s'ha vist desfigurat massa vegades no per la virtut de l'adversari sinó pels errors no forçats. Com si d'un samurai es tractés, els blanc-i-blaus s'han fet l'harakiri de manera constant i reiterada. L'exemple més memorable i fatídic va ser el partit de dilluns. Un matx en què l'Espanyol va patir per tots els cantons però també amb una incidència directa des de la banqueta. La lectura de Galca del partit va ser nefasta, amb una defensa massa avançada que va matar el seu equip en només 7 minuts. El temps que van trigar els migcampistes de la Real a guanyar l'esquena als centrals amb unes pilotes filtrades de mitjana distància.

“A l'equip li està pesant no guanyar i veure'ns en la classificació en una situació complicada. Has de ser més pràctic, no portar les coses al límit, i fer un futbol en què no ens castiguem regalant situacions de gol molt fàcils al rival. No estem fent les coses bé pel que fa al sistema defensiu i ofensiu”, resumia ahir Álvaro González, que explicava perfectament els mals actuals de l'equip i hi afegia per on caminarà la nova filosofia de joc a Mestalla: “Hem de ser un equip molt més compacte. Hem treballat per tenir les línies més juntes i no donar tants espais i facilitats al rival.”

La nova filosofia de supervivència implica tenir un equip més sòlid en totes les línies i més compacte en defensa i en la pressió. Per començar la línia de contenció no jugarà tan avançada i recularà 15 metres. Aquest no serà l'únic canvi visible i no es pot descartar l'aposta per jugar amb un trivot defensiu i només amb tres puntes al davant amb Caicedo com a referència absoluta. El joc consistirà essencialment a fer una pressió constant i sense fissures al rival, des del primer minut, per projectar-se amb rapidesa en atac. El joc serà més directe. Orfe de transicions llargues a còpia de possessió. I és que grans mals de l'equip eren per pèrdues absurdes de pilotes que acabaven amb ocasions per al rival. Amb aquests canvis en el joc conceptual Galca espera que l'equip pugui millorar la seva fiabilitat i guanyar autoestima. No tindrà gaire marge. Una derrota a Mestalla el sentenciaria. Un empat o una victòria li donarien ales per continuar volant fins al partit contra el Dépor. I és que la fragilitat del tècnic ara mateix és total.