El consell d'administració de l'Espanyol resoldrà en les properes hores un nou dilema. Faran fora Galca? Ara mateix la resposta no és totalment certa ni d'un cantó ni de l'altre. El gran problema per prendre una decisió afirmativa és el futbol mostrat ahir per l'Espanyol. Un partit desastrós, com el de dilluns passat contra la Real Sociedad, hauria estat l'excusa perfecta per prémer el boto vermell. I ahir, precisament, l'Espanyol no va jugar malament, tot al contrari. Va fer un partit seriós, estudiat i amb unes bones fases de joc. Va recordar el primer tram de Galca a la banqueta. L'equip del romanès va estar viu, inquiet i despert en totes les facetes. Va mossegar fins a 18 vegades la porteria de Diego Alves i, per fer-ho encara més bonic, es va avançar en el marcador i només la poca fortuna li va impedir fer el segon. El futbol va ser de l'Espanyol però l'encert en les dues àrees va ser del València. Per dir-ho fàcilment, els blanc-i-blaus ahir no van perdre per Galca i els locals no van guanyar per Neville. Els dos tècnics es jugaven el coll però, com si d'una teoria inversemblant de Kafka es tractés, el romanès va sortir reforçat i l'anglès més desprestigiat. Agafa aire pel resultat però no té cap mena d'esquema tàctic. A Neville el va salvar l'actuació de Diego Alves, amb tres aturades de mèrit, i l'encert en la rematada de Negredo i Txérixev. “A vegades el futbol no depèn tot del joc”, es vantava el tècnic anglès, conscient de la seva sort.

Malgrat el bon partit, Galca segueix arrossegant una llosa preocupant que retrona al cap dels seguidors com una penitència: 5 punts dels últims 27 és la seva trista collita de resultats en els nou partits de lliga en què ha segut a la banqueta. En les properes hores, el consell d'administració rumiarà què fa amb el romanès. Com dèiem, el joc no va ser pas dolent i, a més, té l'afegit que els futbolistes segueixen estant al seu costat. Ahir els jugadors van tornar a insistir al conseller delegat, Ramon Robert, que segueixen donant suport de manera unànime al seu entrenador. “Amb ell ens sortirem”, insistia un dels capitans als budells de Mestalla. Per si de cas, al club segueixen treballant de manera activa en la figura d'un candidat. José Antonio Camacho és el millor col·locat. Tot i això, el gran problema d'arrel d'aquesta situació va ser tallar massa aviat el cap de Sergio González quan l'equip encara no havia tocat fons. Una destitució motivada, en part, pels nervis d'una afició ansiosa de degustar plats d'estrella Michelin abans d'hora. Ahir els jugadors van donar a Mestalla un pas endavant mostrant actitud i compromís. Desfer aquest vincle amb Galca potser seria contraproduent i això és el que es juga el club en les properes hores: tornar a fer un pas enrere letal fitxant un tercer tècnic i, cal dir-ho, sense un director esportiu a la sala de màquines.