La part més positiva de la derrota a Mestalla va ser el canvi d'actitud. Res a veure amb l'equip sense ànima ni esma que va encaixar un 0-5 dilluns a mans d'una Real Sociedad que encara en podria haver fet algun altre. I com s'explica? Els jugadors no ho tenen gens clar i s'aferren a la dinàmica de partit.

Cada partit és una història. Ho diu el tòpic futbolístic i ho certifica la realitat. Però en tan sols sis dies de diferència l'Espanyol va fer un gir de 180 graus. Amb més o menys encert, els blanc-i-blaus van competir a Mestalla des del xiulet inicial, amb concentració, diàleg constant i ganes de capgirar la situació. Sis dies abans gairebé els mateixos es van guanyar esbroncada i insults de l'afició per un daltabaix històric. L'arrencada del duel va ser la clau de l'evolució, segons els protagonistes, que tan sols lamentaven la falta d'encert en els metres finals. “Són partits diferents. Dilluns la primera jugada seva és 0-1 i la segona, 0-2. A partir d'aquí és molt complicat jugar, hi influeix molt l'aspecte psicològic, amb gent jove, perquè és difícil aguantar la pressió. A València, tot al contrari. Llàstima de la remuntada. Si haguéssim fet el 0-1 en el minut 5, que ho mereixíem, tot hauria estat diferent.” Era el
plany de Víctor Sánchez, en la línia de Pau. “Es fa difícil d'explicar, però trobar-te un 0-2 tan aviat no és fàcil, perquè l'equip queda tocat. Però a Mestalla vam demostrar que fem costat a l'entrenador i amb aquesta actitud i jugant així no hi ha cap dubte que ens en sortirem.”