Álvaro, el recurs d'urgència
Polivalent. El central càntabre es va estrenar diumenge contra l'Athletic com a lateral dret pels problemes de salut de Javi López i admet que el vessant ofensiu és la part més complicada
Constantin Galca té sis laterals a la plantilla de l'Espanyol, però com ja va passar amb Sergio González a principi de temporada, cap li acaba de fer el pes. La llarga lesió d'Anaitz Arbilla no hi ajuda gens, però diumenge va sorprendre veure Álvaro a la dreta. Javi López arrossegava una grip i l'entrenador romanès no compta amb el jove Rober Correa, que va tornar a quedar fora de la llista de convocats i serà cedit l'estiu que ve perquè pugui tenir minuts.
Álvaro és central. I no li importa quina de les dues posicions ha d'ocupar. La temporada passada va començar a l'esquerra acompanyat de Colotto, i va canviar a la dreta amb Eric Bertran o quan Héctor Moreno al gener ja estava recuperat de la greu lesió. I si ha de moure's en una altra zona, ho fa. No és casualitat que sigui el jugador que més minuts acumula en la lliga, fins i tot al davant del porter Pau. La temporada passada ja va lluir polivalència quan li va tocar fer de migcampista defensiu en l'1-3 al camp del Rayo, i diumenge hi va tornar per passar al lateral dret. “Amb les meves limitacions, però puc dir que em vaig sentir bé de lateral perquè vam guanyar. Era l'objectiu. Ho vaig intentar fer al màxim de bé possible. No he jugat en tota la temporada de lateral i vaig complir. Crec que la paraula seria aquesta i que serveix per sumar els tres punts.”
S'hi sentia còmode
El principal maldecap d'Álvaro va ser amb la pilota als peus. Com a central prova de tant en tant la passada llarga, però al lateral li tocava tocar en curt, combinar i no li va ser fàcil. El primer cop que va pujar la banda va espatllar la jugada quan Hernán Pérez arrencava amb espai per fer mal, però la seva passada va ser massa enrere. Després no es va complicar la vida i es va centrar més a defensar que no pas a atacar, malgrat que l'Athletic trobava aleshores facilitats per fer un doble marcatge al paraguaià quan rebia la pilota. “Sí, el més complicat era l'atac. No hi estic acostumat. Però els companys i el mister em van donar tranquil·litat, que ho fes fàcil, i vaig intentar fer-ho al màxim de bé possible.”
En la segona meitat l'Espanyol va protagonitzar una sortida ambiciosa, tancant l'Athletic a l'àrea i capgirant el resultat en tres minuts frenètics. Uns minuts més tard, Gerard Moreno pagava els esforços amb diverses rampes i Javi López ocupava el seu lloc en l'onze, situant-se de lateral dret i retornant Álvaro a l'eix de la defensa al costat de Roco, amb Óscar Duarte passant al davant com a pivot defensiu. Recuperar la zona habitual al camp, però, no va ser un alleujament per al defensa nascut a Potes, que li estava agafant el gust a això de moure's a la banda. “A la segona part em sentia molt bé. Estava de lateral, se'm van encarar diversos cops i estava guanyant els duels. Em sentia bé a la banda. Després vaig tornar a la posició natural, però l'important era guanyar el partit.” El recurs sempre és Álvaro.
PROTAGONISTA
Notícies
Divendres,10 maig 2024