El Sevilla estarà entre els 16 millors del continent sis temporades després. El gran dominador de l'Europa League tindrà l'oportunitat de mesurar-se contra els millors. I ho farà després d'assegurar-se el passaport amb un partit molt sobri, sense ornaments, però trepitjant sobre segur a Lió, amb un plantejament poc habitual en Jorge Sampaoli però que el tècnic de Rosario ja ha exhibit al llarg dels seus primers dies a Sevilla. Com a Torí contra la Juve, el tècnic va sorprendre amb un onze sense davanters purs, entregant el seu bagatge ofensiu a un Nasri força difuminat, encara escàs de ritme després de la lesió, i a la velocitat de Vitolo. I amb el canari va poder ser suficient en els primers compassos, quan el futbolista de Las Palmas de Gran Canaria, cavall sempre guanyador amb espais, va estavellar una pilota al pal i va ser objecte d'un penal d'Antony Lopes que Jonas Eriksson no va apreciar.

Amb un onze força obrer, amb N'Zonzi i Iborra al davant d'una línia de tres centrals i dos carrilers, el Sevilla, que mai ha guanyat en territori francès, estava preparat per posar-se el vestit de treball i aguantar les envestides d'un Lió empès a acaparar el protagonisme. Necessitava un avantatge de dos gols el conjunt lionès, i el que va trobar són dos travessers: un de Tolisso i el segon de Valbuena en la primera meitat. Amb jugadors de bon toc, com Darder, Ghezzal o Valbuena, i l'instint de Lacazzette, els francesos van ensenyar les dents i sempre van intentar inclinar el terreny de joc cap a Sergio Rico, però van ser incapaços de foradar l'entrellat defensiu d'un Sevilla compromès i efectiu, conscient que havia anat a Lió a patir, però impermeable a totes les variants ofensives del conjunt de Bruno Génésio.