Quaranta partits acumula el Real Madrid sense perdre. El conjunt de Zinedine Zidane, que no coneix la derrota des del 6 d'abril de l'any passat, supera el Barça de Luis Enrique i estableix un nou rècord en el futbol estatal. Una marca estratosfèrica, espectacular i única, però que es fa difícil d'explicar, no per la gran quantitat d'aquests enfrontaments que ha resolt en els últims minuts, sinó ja només pel duel d'ahir al Sánchez Pizjuán. I és que els blancs, que van arribar a Sevilla amb un claríssim avantatge de l'anada (3-0), no van fer mèrits per marxar-ne amb un empat (3-3). Ahir van ser atropellats per un rival que va acumular multitud d'ocasions al llarg dels noranta minuts i van patir en alguns moments, ja que el conjunt andalús va estar molt a prop de ficar-se de ple en l'eliminatòria. Però aquest Madrid és així, té talent, és determinant i puntual –n'hi ha que diuen que té flor– i no perdona. En el minut 83 perdia 3-1, i amb els gols finals de Sergio Ramos i Benzema va esquivar la derrota i va segellar la classificació per als quarts de final.

El Madrid es va trobar amb un rival impetuós, intens, que sabia què havia de fer per poder dir-hi la seva. Era una gesta, el que necessitaven els homes de Jorge Sampaoli, que no van estar tan lluny d'assolir-la tot i el resultat final. Els sevillistes van pressionar a dalt des del primer minut i aviat van començar a generar situacions de gol a la porteria de Kiko Casilla que, molt sobri, va sostenir els seus. Res va poder fer el porter d'Alcover en una rematada de cap en pròpia porteria de Danilo, que intentant refusar una centrada de Sarabia, va obrir la llauna. Aleshores, les ocasions de gol per als locals es van succeir, però faltats d'encert en la finalització no van poder escurçar la distància en l'eliminatòria.

Els blancs, però, piquen sempre en el moment just. I just després del descans, quan els visitants es disposaven a seguir sofrint, va ser Asensio qui va donar un respir recollint un refús de Casilla després d'un córner i creuant tot el camp per batre David Soria. La diana semblava definitiva– el Sevilla necessitava quatre gols– però els de Sampaoli van seguir insistint i generant ocasions contra un Madrid incapaç de contenir les arribades. En van fer dos, els de Sampaoli: un del debutant Jovetic i un altre d'Iborra, que donaven esperança i anticipaven un final de taquicàrdia, que no es va donar. Amb l'equip andalús abocat a l'atac, un contraatac blanc va acabar en un penal que va transformar Sergio Ramos, i ja en el temps afegit amb tot venut, Benzema, va fer l'empat, que va ressuscitar la ratxa.