Internacional

Tambors d'Àfrica

Copa d'Àfrica. La Costa d'Ivori, en plena transició, defensa la seva corona al Gabon en una edició del torneig marcada per una altra absència de Nigèria i pel retorn d'Egipte, rei del palmarès

Àfrica reclama l'atenció del món. Com cada dos anys, el continent expressa tota la seva essència amb un torneig silvestre com pocs, que encara emana aromes del futbol més pur, més nostàlgic. Temperatures tòrrides, color a les tribunes i un futbol que no sempre viu encadenat a lligams tàctics. És cert que cada vegada més desenvolupat, per la presència d'entrenadors d'escola europea i futbolistes que en molts casos han crescut al Vell Continent, però Àfrica sempre transpira una passió especial i, des d'avui al Gabon, busca nou rei.

En un torneig sempre difícil de predir i per segona edició consecutiva sense Nigèria, una de les grans potències del futbol africà, el retorn d'Egipte, una bona generació de jugadors algerians i senegalesos i la presència d'un dels entrenadors més llorejats de la història del torneig, Hervé Renard, condimenten la màgia d'un trofeu que intentarà defensar una Costa d'Ivori en plena transició.

Després de coronar-se fa dos anys a Guinea Equatorial, trencant la malastrugança que havia acompanyat la seva generació d'or durant anys, els elefants es veuen obligats a reinventar-se després de la retirada dels dos germans Touré, afectats per la lesió de Gervinho, un dels seus grans elements de desequilibri i desemparats per Renard, que buscarà el seu tercer títol continental ara com a entrenador d'un Marroc amb moltes baixes (Tannanne, Boufal, Amrabat i Belhanda).

Sota la direcció d'un altre francès, Michel Dussuyer, la Costa d'Ivori intentarà reconstruir la seva grandesa a partir d'una nova generació que comença a treure en les grans lligues europees. Eric Bailly, que ja va formar part de l'última generació campiona, el potent Frank Kessié (Atalanta), cridat a ser el relleu natural de Yaya Touré al mig del camp o el talentós Jean Seri, part important en la gran temporada del Niça, són una alenada d'aire fresc per a una selecció que ha aconseguit reclutar per a la seva causa Wilfried Zaha, format al futbol anglès i que fins i tot va arribar a disputar dos partits amistosos amb l'absoluta del país britànic.

Tornen els ‘faraons'

A Egipte li ha costat pair l'adeu de la seva generació daurada, d'emblemes com ara Mohamed Aboutrika, Amr Zaki i Ahmed Hassan i després d'haver monopolitzat la copa d'Àfrica entre el 2006 i el 2010, havia quedat en l'oblit amb tres edicions consecutives sense classificar-se (2012, 2013 i 2015), afectada per un context de crisi política i social que ha esquitxat el futbol local de manera directa.

Ara, però, els faraons intentaran recuperar tota la seva tradició futbolística orientats per Héctor Cúper i alimentats per una nova generació de futbolistes que, al contrari del que ha succeït històricament, estan aconseguint adaptar-se al futbol europeu. El vertigen del genial Mohamed Salah (Roma), el pulmó de Mohamed Elnenny (Arsenal) i l'instint d'Ahmed Hasan, Koka, (Braga) han de fer un salt de qualitat al país més llorejat de la història del futbol africà.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)