Egipte ha tornat per quedar-se. Absent en les tres darreres edicions, la selecció més llorejada de la competició va donar un nou cop damunt de la taula classificant-se per als quarts de final a davant de Ghana, vigent subcampiona. Ben aviat se li van posar les coses de cara als faraons, gràcies a un bon llançament de falta de Salah –30 gols en 49 partits– des de la frontal. L'habilidós extrem de la Roma, amb llibertat de moviments sota les ordres d'Héctor Cúper, va combinar potència i col·locació per superar Brimah amb un xut en què, no obstant això, el porter hauria pogut fer alguna cosa més.

Avram Grant, potser pensant més en l'encreuament de quarts, va introduir algunes rotacions que van provocar que a Ghana li costés refer-se del cop inicial contra un rival ordenat i amb les línies ben juntes. Una vegada més, tampoc va ajudar l'estat de la gespa de l'estadi Port-Gentil, en pèssimes condicions per la pluja que havia caigut durant tot el dia. Amb Thomas suplent i la mala notícia de la lesió de Gyan poc abans del descans, el joc dels black cats s'albirava massa previsible, sense arriscar en les accions i donant la imatge d'un equip que semblava que es conformava amb la segona plaça per evitar així el Marroc. Tan sols en el tram final del duel va semblar que Ghana es despertava, amb una rematada des de la frontal d'Agyemang-Badu que va obligar El Hadary a lluir-se traient una bona mà i desviant el perill.

Convertit en el futbolista més veterà que disputa la copa d'Àfrica als seus 44 anys, el porter de Damieta va celebrar les seves 150 internacionalitats amb Egipte deixant un cop més la porteria a zero després de salvar el gol de l'empat en una bona acció personal d'Ayew.