Una derrota i un empat en les darreres dues jornades sembla que ha apaivagat una mica la il·lusió i el somni del sevillisme de lluitar per la lliga. Si fa una setmana la ràpida expulsió de Pareja va condicionar irremeiablement el guió del partit a Cornellà-el Prat, ahir va ser la figura de Sergio Asenjo la que va emergir per certificar l'excel·lent tasca col·lectiva del Vila-real al Sánchez Pizjuán.

Amb sacrifici i ordre, les intervencions del porter lleonès i l'encert de la rereguarda van permetre als groguets neutralitzar totes les accions de perill rival en el primer temps i van fer anar de corcoll un Sevilla dominador però sense la clarividència que el caracteritza aquest curs.

El duel, però, va començar amb polèmica, després que Undiano Mallenco no xiulés un possible penal de Víctor Ruiz a Jovetic en el primer minut de partit. Sí que ho va fer, però, coincidint amb l'inici del segon temps, assenyalant el llançament des dels onze metres després d'una innecessària falta de Mario a Vitolo.

Una oportunitat immillorable que Asenjo es va encarregar de desbaratar, encertant la direcció en el xut de Nasri. No es va acabar aquí, el recital del porter menys golejat de la categoria, que després de veure com anul·laven un gol a Ben Yedder encara va tenir temps de salvar un punt per al seu equip amb una intervenció per emmarcar, traient una mà des del terra en un cop de cap d'Iborra quan ja es cantava el gol. Punt de mèrit per a un Vila-real que va deixar la porteria a zero allà on no ho havia fet ningú des de feia gairebé un any i mig.