Encara sense haver arribat a la trentena, Cesc Fàbregas (Arenys de Mar, 1987) ha viscut més que la majoria de futbolistes en tres vides. Amb 16 anys, ja compartia vestidor amb Henry, Vieira i Bergkamp. Poc després, ja era una estrella en una de les lligues més cotitzades del món. Amb 17, va guanyar una Premier; amb 21, una Eurocopa; amb 23, un mundial fent una assistència en la final, i amb 24, va protagonitzar un traspàs somiat al club de la seva infantesa.

La seva trajectòria dona de sobres per cobrir el cicle vital d'un futbolista. Després de catorze temporades al màxim nivell, Fàbregas ha tingut temps per tastar l'èxit, per beure-se'l tot en una irrupció fulminant, i també per viure a remolc, amb un pas pel Barça aigualit i sobretot amb un trànsit gris pel Chelsea, on li ha costat mantenir el to després d'un primer any enriquidor, en què va guanyar la seva segona Premier.

Però quan semblava que el català havia entrat en un carreró sense sortida, quan Antonio Conte l'havia arraconat, afavorint un mig del camp molt més industrial amb N'Golo Kanté i Nemanja Matic, fins i tot quan semblava que la porta de sortida de Stamford Bridge s'obria com a solució més saludable, Cesc ha estat capaç de revertir la seva situació, de demostrar que conserva la il·lusió per jugar i futbol de sobres per acompanyar el Chelsea en el camí cap al títol. “Vull jugar tots els minuts, en tots els partits, com tots els futbolistes.” Dissabte va disputar el seu partit 300 en la Premier League. En suma 671 com a professional i sobretot ha aconseguit irrompre en un equip que semblava blindat, que els aficionats del Bridge ja eren capaços de recitar de memòria. Contra el Swansea va intentar més d'un centenar de passades (105), de les quals 88 van arribar a bon port, va comandar el seu equip contra un rival tancat i ho va amanir tot plegat amb desplegament a l'àrea, marcant un gol, estavellant una pilota al travesser i trobant Pedro entre línies en el segon gol del conjunt de l'oest de Londres. “Cesc és un futbolista extraordinari, un geni de futbol. Puc parlar d'ell en el mateix sentit que d'Andrea Pirlo”, va exclamar al final del duel Conte. Si Pirlo era la llum de la seva Juve, Fàbregas pot recuperar terreny com a arquitecte futbolístic del Chelsea, sobretot en partits contra rivals porucs. De moment, el tècnic italià, ja ha confirmat que té al cap seguir alternant-lo en la titularitat amb Matic.

“El meu objectiu sempre ha estat demostrar al mister que pot comptar amb mi quan ho necessiti. Sé que acumulo més partits que molta gent amb 29 anys, però tant les meves cames com el meu cervell se senten joves. De vegades, quan has jugat durant molts anys i ho has guanyat tot penses: ja ho he fet tot i ho sé tot, però en el futbol mai ho saps tot”, completava un Fàbregas retrobat.