El Real Madrid s'ha quedat sense comodins. Tot i tenir un partit menys, ja no depèn d'ell mateix per ser campió de lliga i ja no és líder, el Barça l'avantatja d'un punt. Hauria pogut ser pitjor, però el conjunt blanc no es rendeix mai, sempre li queda esma, i ahir va tornar-ho a posar de manifest, empatant un partit que perdia 1-3 en el minut 86 i que jugava amb deu homes des del 47.

Cristiano Ronaldo, que havia passat inadvertit durant tot el partit, sense participar, i erràtic quan va fer-ho, va ser l'encarregat amb dos gols de salvar un punt del conjunt blanc, un punt miraculós, tal com va anar el partit. Els homes de Zinedine Zidane van ser dominats per Las Palmas, un equip que juga d'allò més bé i que va merèixer molt més del Santiago Bernabéu. Farcit de jugadors de talent, el conjunt que dirigeix Quique Setién s'organitza a través de la pilota, ataca junt, passant-se-la, i arriba a porteria. Tant li fa l'escenari, el moment, així juga i així va exhibir-se al coliseu madridista. Va faltar-li contundència, a dalt, ja que en la segona part va disposar de múltiples arribades que haurien sentenciat, i a baix, on va acabar concedint ocasions en els darrers minuts, que van acabar amb l'empat.

Tot i això, la imatge dels canaris, que arrossegaven quatre derrotes seguides, va ser molt bona i impactant. A més d'una idea clara, de mig camp en endavant, Las Palmas té futbolistes de moltíssima categoria, que no és exagerat dir que tindrien lloc en qualsevol equip del món. Roque Mesa, d'àncora i donant sortida, sempre està lliure per rebre; Jonathan Viera, creativitat i visió de joc, és un perill i ahir va fer un autèntic recital; Jesé Rodríguez, en el seu retorn a casa, va ser un punyal, i Kevin Prince Boateng, a la punta de llança, baixa a rebre, oxigena i genera espais. No va ser cap d'ells, però, l'encarregat d'emergir quan la cosa se'ls havia capgirat. I és que va ser el Madrid qui va començar guanyant, però Tana, un altre menut que juga i la remena com pocs, va empatar de seguida el gol d'Isco, que en posició de fora de joc, havia avançat els blancs.

La diana de Tana, doncs, un golàs i un minut després de la dels locals, va ser fonamental per asserenar els canaris, que des de l'empat van aconseguir el control del partit. Roque Mesa, Vicente Gómez i, sobretot, Jonathan Viera van dominar la pilota i la van amagar al seu rival. Sense Casemiro, ni Modric, que van rotar, al mig camp madridista, format per Isco, Kovacic i Kroos, els va faltar agressivitat per recuperar, quan Las Palmas superava l'alta pressió dels de Zidane. D'aquesta manera, en el primer acte, els canaris van acumular moltes oportunitats, però la falta de punteria els va privar del gol, un guió que va continuar després del descans, més encara quan el Madrid va quedar-se amb deu. Gareth Bale va autoexpulsar-se amb una empenta a Jonathan Viera després d'encarar-s'hi. El conjunt blanc va jugar en inferioritat numèrica des del minut 47.

Aleshores, comodíssims, els de Setién van seguir sent amos del partit i van arribar els gols. Va marcar Viera, de penal, i poc més tard, Boateng, després d'una passada llarga de qui si no Viera. Però el Madrid és el que té, sempre té un atac de rauxa. Las Palmas va tenir-ne per fer el quart, sobretot en els peus de Jesé, que va topar amb Keylor contínuament, però els de Zidane amb pilotades llargues, a còpia de coratge, inquietaven. Sergio Ramos va estavellar un remat al travesser, Benzema va xutar alt per poc, però va ser Cristiano, primer de penal i després amb un cop de cap a la sortida d'un córner, qui va fer un doblet in extremis per empatar.