El Sevilla continua assegut al vagó preferent de la lliga. Encara que amb el vestit d'obrer posat i obligat a patir, a desgastar-se contra un Athletic feixuc i aspre, el conjunt orientat per Jorge Sampaoli s'abraça amb força a les seves possibilitats d'arribar a port amb possibilitats d'aspirar al títol.

Els andalusos mai van tenir el partit on haurien volgut, sempre van estar incomodats per la pressió d'un Athletic acostumat a plantejar partits de ritme alt, però com a mínim en la primera mitja hora, l'equip de Sampaoli va saber canalitzar les seves possibilitats i, tot i les dificultats per sortir amb ordre i govern des del darrere, quan va superar la primera línia de pressió bilbaïna va trobar espais i els va aprofitar. Jovetic va donar el primer avís rematant lleugerament per sobre el travesser una centrada de Mariano. El montenegrí, sempre influent des de la seva arribada al Sevilla, es va deixar veure com de costum, però li va faltar instint a l'hora de facturar les ocasions. Va topar amb Gorka Iraizoz en una doble ocasió que va acabar avortant Eneko Bóveda i, tot seguit, va allargar la mala dinàmica sevillista des del punt de penal. Nasri i Correa havien malgastat les dues últimes penes màximes favorables al conjunt de Sampaoli i, ahir un nou llançador, Jovetic, tampoc va aconseguir marcar. Aquesta vegada, però, el Pizjuán no va lamentar la poca perícia dels seus des del punt fatídic, perquè Iborra, venint des del darrere, va aprofitar el rebot per aconseguir un gol que perpetua el Sevilla en la cursa pel campionat.

Als andalusos, però, els quedaven 75 minuts de desgast, més d'una hora de partit amb cara de gols, en què tot van ser incomoditats, en què als homes de Sampaoli els va ser impossible apoderar-se de la pilota, no van poder refredar l'ímpetu de l'Athletic amb la possessió i els bascos van ser uns corcons. Més per pressió i per intensitat que per ocasions clares, però van obligar el Pizjuán a mantenir la guàrdia fins al final, incomodant amb les incursions d'Íñigo Lekue, molt més còmode d'extrem que quan li toca jugar de lateral i, sobretot, amb la presència d'un Raúl García que guanya pes en absència d'Aduriz. El pamplonès, un guerrer, va estavellar una pilota al pal amb una exuberant rematada de cap en la primera meitat i, ja en la segona, va obligar Sergio Rico a posar les mans dures per repel·lir un xut des de la frontal.

Sampaoli va intentar alleujar l'angoixa del seu equip oxigenant el mig del camp, donant entrada a un jugador de bon toc com Franco Vázquez primer i, després, fent debutar Walter Montoya, un volant també de qualitat i dinàmica, acabat d'arribar del Rosario Central. Tot i això, el Sevilla va haver d'arromangar-se per tancar un partit de peu fort, de desgast, de saber patir, però que val tres punts per seguir lluitant amb les primeres espases del campionat.