“Els nois tenen moltes possibilitats i estan evolucionant de manera òptima; jo només els he ajudat a créixer. A l'Atalanta hi he trobat un ambient i un club molt seriosos on estic molt bé i m'hi volen.” Són paraules de Gian Piero Gasperini, peça clau per entendre l'èxit que està vivint el conjunt de la ciutat de Bèrgam, la gran sensació del calcio aquesta temporada. Inspirat en el futbol de l'Ajax dels noranta, el discurs futbolístic imprès pel tècnic torinès ha arrelat en una plantilla amb una de les mitjanes d'edat més curtes del campionat. I és que a la Dea, coneguda per tenir un dels planters més prolífics del país transalpí, la ferma aposta per la joventut ha estat històricament un dels trets identitaris més importants de l'Atalanta.

Sense anar més lluny, d'aquí han sortit en èpoques recents futbolistes com ara Montolivo, Bonaventura, Gagliardini –traspassat a l'Inter en el passat mercat d'hivern– o Caldara, neroazzuro fins al 2018 tot i ser propietat de la Juve. Precisament, el futur central argentí de la vecchia signora va ser el gran artífex del prestigiós triomf assolit a San Paolo l'última jornada, amb un doblet que va permetre palesar la fe i la maduresa d'un equip que veu el somni europeu més a prop que mai. “La Champions? No cal exagerar. Crec que el Roma i el Nàpols estan més preparats que nosaltres. El triomf a San Paolo ens dona un cop de mà en l'objectiu de l'Europa League, una victòria en la qual encara creiem més”, destacava Gasperini, que a Bèrgam ha trobat l'estabilitat necessària que li va mancar en el passat.

Format com a futbolista i tècnic en les categories inferiors de la Juve, tan sols el seu pas efímer per l'Inter –la impaciència dels dirigents neroazzurri i un mal inici de curs van condemnar-lo de manera precipitada– ha tacat parcialment una trajectòria notable a les banquetes que va tenir el punt més àlgid en les seves dues etapes al Genoa, club que va redimensionar després d'assolir l'ascens a la Serie A el 2007. Un estil i una filosofia de joc personal que, tot i un inici de temporada amb molts dubtes –va aconseguir només un triomf en les primeres cinc jornades–, l'entrenador de Grugliasco ha sabut reconduir amb la personalitat que el caracteritza.

Amb l'essència d'un joc en què tots ataquen i defensen en l'habitual 3-4-3 que predica (3-4-2-1 quan l'equip té la pilota), Gian Piero ha construït un bloc equilibrat i sòlid tàcticament i en què la solidaritat del col·lectiu és el sant i senya. “Estem molt contents d'haver arribat aquí i d'haver fet un gran partit contra un gran equip com el Nàpols. Estic molt content pels dos gols, aquest és un partit que sempre més recordaré”, ressaltava Mattia Caldara, el defensa més golejador de la competició amb cinc dianes. “És preciós sentir l'afecte de la gent. A més, ara el nostre objectiu ha canviat. Estem a la part alta de la classificació i volem portar Bèrgam a Europa”, manté Papu Gómez, el capità i l'home més desequilibrant de l'Atalanta, que demà rep la Fiore disposat a continuar alimentant el somni europeu.