Liverpool és territori red. Com a mínim pel que fa a l'acarnissada rivalitat entre els dos contendents del Merseyside. En una època escassa en títols per al Liverpool, el conjunt d'Anfield com a mínim ha aconseguit sotmetre un Everton que no s'adjudica un derbi des del 2010 i que no guanya al temple red des del 1999.

Ahir tampoc va ser el cas, amb l'equip comandat per Ronald Koeman farcit de baixes, reforçat amb juves amb escassa o nul·la experiència en derbis com Pennington, Holgate, Davies o Calvert-Lewin i sotmès per un Liverpool que ho va tenir clar des del primer instant, tens en la pressió per no deixar sortir còmode l'Everton i intel·ligent per trobar fuites en l'entrellat de tres centrals i dos carrilers dissenyat per Koeman. El primer a fer-ho va ser Sadio Mané, amb una conducció en diagonal per acabar batent Joel amb un xut creuat. I després va arribar el recital de Philippe Coutinho, que tot i el jet lag després de la seva estada amb el brasil, va tenir 20 minuts d'inspiració que van dinamitar el partit. De poc li va servir a l'Everton equil·librar el partit ràpidament, gràcies a un gol del debutant Pennington a la sortida d'un còrner, perquè el menut mitjapunta carioca va fregar la llàntia amb la seva elegància habitual. Primer va obligar Joel a treure una mà providencial i tot seguit, en una acció molt similar, conduint amb elegància, eliminant un parell de rivals i obrint-se una bretxa per a la seva cama bona, el 10 del Liverpool la va posar al pal llarg i dinamitant les tribunes d'Anfield, que van viure tranquil·les durant tota la matinal.

El Liverpool només va haver de lamentar la lesió de Mané, però fins i tot el seu substitut, Divock Origi, va tenir l'encert per, aprofitant una pilota filtrada per Coutinho, liquidar definitivament una rivalitat tenyida de vermell.