Era fonamental. Si volíem lluitar pel títol era el partit que havíem de guanyar, perquè si no el Feyenoord s'escapava. Però el més important és com ho vam aconseguir, jugant molt bé a futbol i dominant el partit. Ells van tenir sort, perquè es podrien haver endut cinc gols perfectament, i espero que això ens doni un impuls anímic per enfocar el tram final.

Aquest any ells estan intentant tenir una mica més la pilota, però sí, per a l'Ajax és innegociable. Tenim jugadors que tècnicament estan molt preparats i que si no tenen la pilota pateixen perquè no és la seva naturalesa. Ens fa falta la pilota tant sí com no.

Fins i tot més ràpid del que imaginava. Vaig arribar fa dos anys i amb molt per aprendre. Però el futbol té aquestes coses... Va marxar Cillessen, em va arribar l'oportunitat i la vaig aprofitar.

Marc Overmars i els meus representants. Em van fer veure que era un lloc ideal per al meu potencial, un club acostumat a treballar amb joves i amb una filosofia similar a la del Barça. Era una oportunitat per progressar.

Fàcil no va ser, però sabia que havia de marxar i estava preparat. Amb l'arribada de Ter Stegen, que aleshores tenia 22 anys, i també la de Claudio Bravo, sabia que no hi havia forat per progressar. Va ser dur deixar Barcelona, perquè m'havia acostumat al club, als amics i a la família i, en canvi, a Holanda era començar de zero, ja que ni parlava anglès ni neerlandès, però ho vaig tenir clar.

Desconec els casos d'Ayoub i d'Mboula, només puc parlar de mi. I quan estàvem negociant amb Narcís [Julià] i amb Zubizarreta ens deien que no podien competir amb clubs com l'Arsenal i el Chelsea. I el meu agent em deia: “André, com poden dir que no poden competir? Si tenen una de les plantilles més cares del món...” En el meu cas no em van oferir res, ni esportivament ni econòmicament, i no vaig trobar manera de seguir al Barça. Sobretot quan l'Ajax m'estava cridant amb la promesa que seria el porter del primer equip.

La idea era que seguís sent titular amb el filial. El mister [Peter Bosz] em va dir que encara em veia jove, però que volia que seguís tenint minuts de joc. Però de sobte es va precipitar tot el tema de Cillessen i l'entrenador em va cridar per parlar amb ell: “Et donaré tres partits”, em va dir. Així, de sobte. I el primer era l'endemà. Vaig passar molt mala tarda, molt nerviós, pensant si estava preparat o no. I a sobre vam perdre i la premsa va dir que amb 20 anys era massa jove per ser titular a l'Ajax.

Al principi intimida, mai havia estat sota la mirada de 50.000 persones, però m'hi he acostumat ràpidament i ara em sento com si estigués a casa. La gent m'estima, es porta molt bé amb mi i estic disfrutant.

No, però sentia responsabilitat. Van der Sar em va enviar un missatge el dia abans que em va pressionar encara més [riu]. “Sé que ets un bon porter, però no arrisquis, no surtis en centrades laterals, evita errades per no posar-te l'afició en contra”, em va dir. Jo anava disposat a menjar-me el món i aquell consell em va fer pensar, però li agraeixo. Parlo molt amb Van der Sar, està sempre pendent de mi.

El temps ho dirà. Som un equip jove i amb molt poca experiència, però som lluitadors i sabem jugar a futbol. Ens deixarem la pell per intentar guanyar títols i el proper pas és intentar derrotar el Schalke.

Absolutament, i més jugant davant una afició extremadament exigent com la de l'Ajax, que s'impacienta quan fas passades enrere, que et demana el màxim... Això et fa madurar ràpidament i afrontar situacions de pressió.

Són molt bons tots dos. Kluivert és molt jove i és ràpid i desequil·librant. Dolberg, encara que tingui cara de nen, és molt bo i el món sencer ja sap qui és. Està capacitat per jugar en qualsevol equip gran.