Ciro Immobile (Torre Annunziata, Itàlia, 1990) és l'evidència que el gol és un estat d'ànim. “A Dortmund tot és fred, no hi ha res a fer... En vuit mesos cap dels meus companys m'ha convidat a sopar”, relatava fa un parell de temporades l'atacant, de sang mediterrània, criat a tocar de Nàpols i que a Alemanya mai va sentir el calor de la vida, el mateix que l'empeny ara a veure porteria compulsivament amb la samarreta de la Lazio. A la conca del Ruhr, cada dia se li feia etern i cada detall comptava. “Ni tan sols em puc portar formatge de búfala, perquè a l'avió se'm fa malbé”, va comentar en una entrevista a La Gazzetta dello Sport.

D'entrada, Immobile és un noi que entra fàcil. “Es passa la vida fent broma. Amb tothom”, assegura el seu entorn. Però també necessita que l'atmosfera l'acompanyi. El fred de Dortmund ni tan sols li va permetre ser l'ombra del que havia estat Robert Lewandowski i a Sevilla mai va estar a prop de ser el substitut natural de Carlos Bacca. “Vinc per trobar una família”, va exclamar l'italià el dia de la seva presentació. I a la vora del Nervión va trobar una ciutat més seva, més calenta, i un vestidor molt més propens a l'scherzo, a la broma. Però la bona quotidianitat no va tenir continuïtat al terreny de joc. “A Sevilla va ser diferent, però mai vaig acabar de sentir-me important, amb confiança. I al gener vaig preferir tornar a Itàlia per poder jugar l'Eurocopa”, ha argumentat el punta, que després de mig any de regeneració al Torí, a l'escalf de l'ara seleccionador, Gian Piero Ventura, un dels seus grans mentors, s'ha reconciliat novament amb els seus millors instints vestint de biancoceleste. A ell segurament li hauria agradat més el blau cel del Nàpols –“seria un somni defensar aquella samarreta”, ha reconegut–, però ara mateix Immobile se sent ja plenament identificat amb el de la Lazio, un club que l'ha tornat a la vida, tant a fora del camp com a dins, on Simone Inzaghi, també amb ànima de rematador pel seu passat i ara a la banqueta, ha sabut reconduir les emocions del punta napolità. “El vaig valorar moltíssim des del primer dia i ha estat commovedor veure com ha assumit el repte. Ara mateix està en estat de gràcia, pot fer gol en qualsevol acció”, ha corroborat recentment el tècnic. “Soc feliç”, afegeix Immobile, que va quedar marcat a foc com a referent laziale amb dos gols en la semifinal de la copa en el gran derbi romà, un en l'anada i un en la tornada. “Marcar contra el Roma sota la corba nord és un dels records més bonics que em quedaran”, ha reconegut el napolità, que arriba encès al tram final del curs: ha fet vuit gols en els darrers vuit partits i, després d'haver naufragat en l'intent d'omplir el buit de Lewandowski i Bacca, ja ha millorat la millor temporada de Klose a la Lazio, amb divuit dianes en la Serie A.