I l'Atlético ho va tornar a fer. El conjunt del Cholo Simeone, habituat com pocs a manejar amb solidesa la pressió i la defensa de resultats curts, va sortir indemne de la batalla física i tàctica del King Power Stadium i, per tercera ocasió les darreres quatre temporades, arriba a les semifinals de la màxima competició continental. Emmirallats ambdós conjunts amb un estil de joc en què la pressió, la intensitat i l'esforç col·lectiu són una premissa indispensable, el començament elèctric del Leicester va sorprendre un Atlético més físic de l'habitual amb l'aposta de Giménez com a migcentre. Imprecís en els metres finals i incapaç de tranquil·litzar el joc amb possessions llargues, els colchoneros van aguantar amb fermesa l'ímpetu dels foxes en els primers minuts fent gala una vegada més de la puixança defensiva exhibida en els darrers partits. Sense concedir ocasions al rival neutralitzant una vegada i una altra el joc directe buscant les ràpides transicions de Vardy, el pas dels minuts va concedir una treva als visitants, que amb la pilota als peus van començar a portar el partit al terreny que més els agrada. Regits per la mateixa filosofia de joc, el major desequilibri dels madrilenys va acabar per decantar definitivament l'eliminatòria quan Saúl, poc abans de la mitja hora de partit, va tornar a ser l'home escollit en les ocasions importants per decantar l'eliminatòria. El 8 colchonero, habituat a fer gols decisius a Europa, va recollir una centrada mil·limètrica de Filipe Luis i amb una rematada de cap al pal llarg va fer inútil l'estirada de Schmeichel. El 0-1 va refredar els ànims d'un Leicester incansable que, tot i veure's obligat a fer tres gols, mai no va donar el seu braç a tòrcer.