La vida segueix igual al Madrid. Com durant tot el curs, en el conjunt dirigit per Zinedine Zidane, el pla A, com anomenen a la capital estatal l'equip que conformen els teòrics titulars, continua sense oferir una versió convincent, però guanya com sigui. Els blancs ho han fet múltiples vegades en aquesta lliga; partit molt discret, rendiment fluix de futbolistes capitals i victòria en els últims minuts. El guió es va tornar a repetir ahir al Santiago Bernabéu amb el València, i no va ser Sergio Ramos aquest cop l'heroi, sinó un altre defensa, Marcelo, que en el minut 86 va rescatar el seu equip per donar-li tres punts que li permeten continuar depenent d'ell mateix per ser campió, tot i tenir un matx menys disputat.

El partit arribava precedit pel debat existent a Madrid sobre la conveniència que Zidane aposti sempre pels mateixos homes en els partits transcendentals, després de l'exhibició que va fer la segona unitat a Riazor entre setmana en un duel en què els blancs, liderats per un Isco dolç, van atropellar el Dépor. Doncs el preparador francès va tornar a deixar clar amb quins homes es jugarà les garrofes posant a la gespa l'alineació dels que són els titulars, els de més pes, amb la inclusió de James pel lesionat Bale, i deixant precisament Isco, un futbolista que no ha pogut fer més mèrits per jugar, els 90 minuts a la banqueta.

L'equip A, però, no va respondre. No va oferir una bona imatge contra el València, que va marxar del feu madridista estant viu fins a l'últim minut, i va haver de patir per adjudicar-se la victòria. Tot just començar, els de Voro ja els van donar un ensurt, amb una pilotada de Diego Alves que la defensa local es va empassar, Santi Mina la va agafar i va estar ben a punt de marcar, però primer va topar amb Keylor i després amb el pal. El Madrid es va apoderar de la pilota, el conjunt valencianista esperava al darrere, però no va aconseguir generar gaire perill. De fet, el València, que tot i que va estar espès en la sortida de pilota, les vegades que va aconseguir sortir i superar la primera línia de pressió dels blancs, va arribar amb claredat a camp rival. L'equip de Zidane peca sovint d'allargar-se massa, de no estar junt, i si Orellana i Munir haguessin afinat, els blancs ho haurien pogut pagar car. A l'altra àrea sí que va apuntar bé Cristiano Ronaldo, que no va perdonar amb una rematada de cap després d'una magnífica centrada de Carvajal, per fer avançar els seus.

Sense fer gran cosa guanyava el Madrid, que després del descans hauria pogut obrir escletxa mitjançant un penal molt rigorós de Parejo sobre Modric assenyalat per l'àrbitre, però Diego Alves va engrandir la seva llegenda d'aturapenals neutralitzant la pena màxima executada per Cristiano. El porter brasiler ha aturat 22 dels 47 penals que li han xutat en la lliga.

Alves, que tampoc va tenir gaire feina, abans havia vist com Benzema estavellava un xut al pal i després com Cristiano rematava alt amb el pit, mentre el seu equip es preparava per acabar el duel atacant per tal d'esgarrapar algun punt del coliseu blanc. A prop hi van estar els valencians, ja que quan faltaven vuit minuts Parejo es va inventar un xut de falta magistral que va entrar per l'escaire i que complicava la lliga als locals. Però el Madrid no tremola en aquests contextos, i Marcelo, a les acaballes, va entrar dins l'àrea, va retallar cap a dins i, amb la dreta, va superar Diego Alves. Res va canviar ahir al Bernabéu.