La mirada de la història intimida. El vertigen d'una nit màgica va pesar en la tranquil·litat d'un Celta que va entrar desorientat a Balaídos, que va sobreviure gràcies a les intervencions de Sergio Álvarez en la primera part i que just quan semblava que li agafava el pols al partit en la represa, va encaixar un gol de Marcus Rashford que l'obligarà a ser més valent que mai dijous que ve a Old Trafford.

Les pulsacions, accelerades ja hores abans del partit, en la tensa espera, accentuades a mida que l'autobús del Celta s'obria lloc entre la multitud per desembarcar a Balaídos, no van ajudar l'equip de Berizzo a visualitzar el partit. Accelerat, sense la pausa necessària , empés per la fam de menjar-se la història, el conjunt gallec es va viure sempre dues revolucions per sobre de les seves possibilitats. Li va faltar madurar més les accions i ni tan sols quan el partit el convidava a córrer, a buscar la velocitat de Iago Aspas o de Pione Sisto, a recolzar-se en Guidetti, res era coordinat

El United, en canvi, més acostumat a aquestes instàncies i incentivat per un plantejament sempre pragmàtic, va trobar el seu ecosistema en el partit, plasmant el que havia imaginat José Mourinho, amb un Celta exposat, disposat a assumir riscos defensant lluny de l'àrea, acceptant els duels individuals tan característics de Berizzo. Així, el tècnic de Setúbal va imaginar un equip vertical, trepidant a l'espai i potent en el desplegament. Va mantenir Ander Herrera al centre d'operacions, sempre pendent d'equilibrar i va donar volada a Pogba, jugador de gambada llarga i a Fellaini, sempre difícil de marcar per la seva corpulència. A dalt, Mkhitaryan i sobretot Rashford van ser una amenaça constant a l'esquena dels defenses. Berizzo, en una decisió coherent, va intentar contenir el jove atacant mancunian alineant Roncaglia en el lloc de Fontás, un defensa més expeditiu com l'argentí, però Rashford va ser igualment un corcó per la seva potència incontenible i va desfermar el recital de Sergio Álvarez amb un xut enverinat que el de Catoira va treure puntual a prop de l'escaire. Acostumat a actuacions portentoses, el porter del Celta va ser àngel de la guàrdia dels gallecs en una primera meitat en què els red devils van poder fer un estrip a l'eliminatòria. A més de la de Rashford, Álvarez va treure un peu providencial per negar-li el gol a Mkhitaryan, quan l'armeni havia guanyat l'esquena a Hugo Mallo i per contenir també una arribada de Lingard.

Era com si al Celta no li arribés la sang al cervell, com si les idees no acabessin a fluir, com si els jugadors veiessin borrós de l'emoció, del fet d'estar davant la història. I li va venir bé al conjunt de Berizzo el pas pels vestidors, asserenar-se, desinflar una mica el globus. Però el tempo del partit mai va anar compassat amb els interessos gallecs i, just quan el Celta començava a afinar, quan semblava que destensava els músculs i el seu segell habitual podia fluir, el United va caure com una llosa, amb la contundència dels grans i Rashford, que té un idil·li amb l'Europa League, foradar l'optimisme de Balaídos amb un lliure directe enverinat, aprofitant una passa de Sergio Álvarez, fins aleshores heroi de la nit cap al pal oposat i posant-li l'aigua a casa amb un colpeig amb molta intenció.

Madur i calculador, el Manchester United va gestionar els moments del partit amb molta mà esquerra i va conservar el seu botí amb una concepció molt mourinhiana, replegant amb ordre, desactivant un Celta que va tenir dificultats per calibrar el nivell de Sergio Romero i que plegarà files a Old Trafford, on el conjunt viguès haurà d'invocar una gesta si vol ser a Solna.