Esculpit a cops d'èxits i de fracassos i amb un talent tan indubtable com el seu marcat caràcter, Keita Baldé continua traçant amb pas ferm una evolució futbolística prometedora a Itàlia. Nascut a Arbúcies i d'ascendència senegalesa, Baldé es va forjar íntegrament en el futbol català, en què ben aviat es va convertir per mèrits propis en una de les perles de la generació del 95 de la Masia, gràcies a una notòria polivalència i a un olfacte golejador temible. “Se li veia que tenia el punt d'estrella, era un futbolista diferent. Recordo que en els partits importants, contra el Madrid, el United o l'Espanyol, ell sempre estava tan tranquil hores abans a l'hotel, fent broma com si en lloc de disputar una final anés a jugar un partit amb els seus amics. La seva determinació és el que el feia diferent, dins i fora del camp, i el motiu pel qual se'l respectava. Era diferent dels altres”, assegura a L'Esportiu Pau Otero, company seu des de l'etapa de benjamí fins al cadet a can Barça.

Amb una carrera futbolística caracteritzada sovint per les extravagàncies i els excessos, una broma a un company d'equip durant la seva etapa formativa com a blaugrana li va suposar la prematura sortida de la Masia rumb al Cornellà, on va continuar exhibint una tenacitat golejadora –va marcar 47 dianes aquell curs– que va acabar desfermant l'interès de nombrosos clubs del continent, entre els quals, la Lazio. L'arbucienc es va negar a tornar al Barça i va decidir fer les maletes rumb a Itàlia previ pagament de 300.000 euros. “Era un noi extravertit, peculiar i sense cap tipus de vergonya. De fet, sempre portava la veu cantant al vestidor. La seva decisió de marxar, a més de ser molt respectada per tothom, ha demostrat que va ser del tot encertada”, rememora a aquest diari un altre excompany seu, Roger Riera, actualment a les files del filial del Celta, amb el qual aquest curs té possibilitats d'assolir l'ascens a segona divisió per primer cop en la història.

Completats els primers dos anys a la Lazio Primavera amb la conquesta del títol de lliga, Baldé va irrompre amb força en la Serie A, fent gala de la seva versatilitat, primer gràcies a Petkovic i Pioli i actualment amb Inzaghi. “Keita és un futbolista que m'agradaria tenir sempre, és un jugador top, la Lazio faria bé de mantenir-lo”, afirmava fa unes jornades el preparador italià després que Baldé completés un partit per al record contra el Palerm, amb un hat-trick en cinc minuts i vint segons. Una fita que, amb tan sols 22 anys, va permetre a l'internacional senegalès situar-se com el tercer futbolista més ràpid a assolir un trio de gols en el calcio. I set dies més tard, el d'Arbúcies va tornar a donar un nou cop d'efecte liderant amb un doblet el triomf de la Lazio contra la Roma, en el derbi. “És un altre Keita respecte al de l'inici de la temporada, sempre puntual i integrat al grup. Fins i tot quan li toca començar els partits des de la banqueta, sempre és el primer a animar els seus companys d'equip”, explica Inzaghi, clau a l'hora de dosificar el talent d'un jugador que a la Ciutat Eterna també ha viscut episodis polèmics.

El primer, l'any 2014, després d'estavellar-se contra un mur mentre conduïa el seu automòbil per la capital italiana a les quatre de la matinada en ple procés de recuperació d'una lesió. I a l'inici d'aquest curs, quan Baldé va acusar la junta directiva de la Lazio de “promeses incomplertes” mentre des del club assenyalaven que fingia una lesió per tal de no entrenar-se i forçar el seu adeu.

Superat aquest enfrontament, la Lazio, finalista de copa aquest curs i amb possibilitats de tornar a la Champions deu anys després, ja s'ha posat a fer mans i mànigues per evitar la marxa d'un dels seus majors talents, amb contracte fins al 2018. “Tenia totes les condicions per triomfar, des de ben petit ja despuntava. El recordo com un jugador desequilibrant en els últims metres i amb molt de gol. Si bé no m'ha sorprès la seva progressió, sí la velocitat amb què s'ha fet un lloc en un equip important d'Itàlia. Es mereix el millor”, afirma Riera. “El vaig seguint quan puc i el cert és que està tenint una evolució important i està madurant molt com a jugador amb només 22 anys. Va marxar jove i ben aviat va pujar al primer equip, en què ràpidament es va convertir en un ídol. Això t'ho diu tot. Per la classe que té, en Keita pot anar més amunt si ell vol, està centrat i continua a aquest nivell”, sentencia Otero.